1.- Gestació del FRONT POPULAR 2.- El FRONT POPULAR i les eleccions de 1936 3.- Un FRONT POPULAR avui? Paral·lelismes i divergències. Aquest, tercer de la sèrie, no pretén ser un article demagògic ni somiatruites. Igual que els dos precedents, de caire més informatiu, vol simplement empènyer el lector a reflexionar sobre la situació actual
Read More »
Al mig del debat sobre l’absoluta necessitat d’una regeneració democràtica, ahir diumenge van aparèixer dos grups de propostes. Una, la de “El Periódico”, en la que modestament hi vaig participar, més centrada en el tema polític, mentre que l’altra era més àmplia i contemplava una reforma més global de la societat. Us ofereixo els enllaços
Read More »
En aquesta segona entrega (primera “Gestació del Front Popular“1/3), analitzaré el procés electoral, posant de relleu alguns dels trets que podrien generar idees adaptables a la situació actual. En primer lloc, cal esmentar el MANIFIESTO DEL FRENTE POPULAR, publicat només un mes abans de les eleccions del 16.2.1936. Com hem vist en el primer article,
Read More »
Em congratulo que per fi algú hagi caigut en el paral·lelisme de la situació actual amb l’escàndol de l’estraperlo. Excel·lent article d’Olga Merino a La Roda, al que voldria afegir-hi dos punts més d ‘interès . El primer, el paper del cap d’Estat. El 1935, Alcalá Zamora, el President, de centre dreta, íntegre i honest,
Read More »
Es remoreja, se sent, es crida, es comparteix: estem en un final de cicle. El que anomenem “Transició” ha arribat al final del seu trajecte. Si transitàvem cap algun lloc, ara hem d’instal·lar-nos en ell. Perquè el camí no és la meta. Tampoc el punt de partida, que va ser el franquisme ranci, del que,
Read More »
Quina oportunitat perduda! Una oportunitat de demostrar quin tipus de país desitgem; una oportunitat per deixar enrere els costums parlamentaris de domini dictatorial dels aparells dels partits. Com es pot decidir a dit la decisió de decidir sobre el dret a decidir? Catalunya és la única comunitat sense llei electoral pròpia. Altres simplement han copiat
Read More »
Quan parlem de decidir, em ve al cap la frase anglesa think big. Costarà tornar-hi, així que fem-ho bé a la primera. Aquest darrer trimestre el tema del DRET A DECIDIR, ha estat trending tòpic als mitjans de comunicació i també en les converses dels ciutadans a Catalunya. Però s’han exagerat i tergiversat tantes idees,
Read More »
Pas a pas; fitxa a fitxa; salt de balcó en salt de balcó; polvet a polvet, les nostres autoritats fan mans i mànigues (elements importants en els prestidigitadors) per dissenyar una nova Espanya, i una nova Catalunya (en això es coincideix i fins i tot es competeix, malgrat les aparents divergències); un nou país que
Read More »
Ahir, per mantenir el caliu durant les vacances d’agost, vaig fer una piulada: “Només una idea per a les vacances per #Rajoy, #Mas et al. Passin una sola setmana amb 100€. Veuran com n’és de divertit! Només provar-ho, de broma” Als cinc minuts ho havien repiulat deu persones. Així doncs, penso ampliar la reflexió. Fa
Read More »
Veus de segona fila, carn de canó, amagades darrere l’espantall de l’atur, proclamen que perquè aquest deixi de fer por, ens hem de posar en mans d’Eurovegas. Què útil és l’atur per fer passar bou per bèstia grossa! Sobretot si s’hi afegeix el demagògic càlcul dels hipotètics guanys del projecte, sense posar-hi al costat els
Read More »
Estem avui a les portes d’una revolució? No ens esverem! Una revolució no és en si mateixa ni bona ni dolenta, no és ni tan sols violenta per definició. Es tracta simplement de dirigir l’evolució vers un camí no previst, no inclòs en els paràmetres de les estructures de poder existents; de re-evolucionar. Voldria contradir
Read More »
(Petit homenatge a tant esforç) He anat una estona a la Plaça Catalunya. Per veure. Per pensar. I el primer que m’ha vingut al cap és una escudella. Què passa amb aquesta menja tan nostrada? Doncs que quan s’hi posa foc a l’olla, els ingredients que hi ha a dins comencen a bullir. I van
Read More »
La meva traducció de fragments d’un discurs d’E. Berlinguer de 1977 ha tingut una notable acceptació. L’austeritat com a única via per sortir de l’atzucac en el que els malbaratadors ens han ficat. El govern utilitza també aquesta paraula, cosa que veient com estem i com gestionen la crisi, sembla més un insult a la
Read More »
En diversos escrits he defensat la necessitat de l’austeritat com a vía per sortir de la crisi tot bastint un nou tipus de societat que es protegeixi en el possible dels agressors externs, que prediquen de nou el consumisme més eixelebrat. He trobat aquest discurs sobre el tema –de l’any 1977! -, i m’ha semblat
Read More »
(Decidir o no decidir, aquesta és la qüestió ) Sembla evident que aquesta crisi que ens han incrustat, tan llarga i consistent, portarà amb més o menys dolor i sacrifici (més aviat més que menys), un canvi d’estructures socials, i aquestes hauran d’estar basades, ineludiblement, en l’austeritat. La crisi de 1929 va significar l’eclosió del
Read More »