PARAULES FALSES

La meva traducció de fragments d’un discurs d’E. Berlinguer de 1977 ha tingut una notable acceptació. L’austeritat com a única via per sortir de l’atzucac en el que els malbaratadors ens han ficat.

El govern utilitza també aquesta paraula, cosa que veient com estem i com gestionen la crisi, sembla més un insult a la intel·ligència que un recurs per a vèncer-la. També utilitzen falsament les paraules “mercat” i fins i tot “Europa”. Tot plegat una enganyifa que s’aguanta per la por que els missatges catastrofistes i el xantatge de l’atur atien.

En efecte: què volen aquests ens cada cop més abstractes? Doncs que els demostrem que serem capaços de tornar el diner que, amb avidesa, en presten. No ens demanen explícitament que massacrem els pensionistes; ni que degollem la recerca i l’educació pública a tots els nivells. No ens demanen, més enllà d’algun comentari (autonomies per exemple) que algú els deu bufar a l’orella, que endurim les lleis d’ordre públic; ni que mantinguem les SICAV o que debilitem la lluita contra el frau fiscal. No! Ells volen els seus diners, garanties de que els podrem tornar. Tot lo altre són opcions d’un govern que, amb milions de vots recollits entre els que varen caure pels forats per on el PSOE feia aigües, estan dissenyant un nou país, basat en els principis de la dreta més rància: manteniment de privilegis quasi feudals; menyspreu per les capes populars, consideració de tot un país com si es tractés d’una finca privada. Un búnquer per durar.

About: acistero


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.