VERSALLES O LA FORMATGERA

Estem avui a les portes d鈥檜na revoluci贸? No ens esverem! Una revoluci贸 no 茅s en si mateixa ni bona ni dolenta, no 茅s ni tan sols violenta per definici贸. Es tracta simplement de dirigir l鈥檈voluci贸 vers un cam铆 no previst, no incl貌s en els par脿metres de les estructures de poder existents; de re-evolucionar.

Voldria contradir el corrent d鈥檕pini贸 que davant l鈥檈nsulsiada econ貌mica poua en les experi猫ncies del crac del 29. El que estem vivint ara no 茅s una malaltia de la que, amb esfor莽 i patiment, ens podrem recuperar; 茅s una irreversible agonia d鈥檜n sistema que es corromp per dintre.

Tots els cicles hist貌rics tenen el seu proc茅s, i els fets de 1929 eren una febrada que ja indicava les seq眉eles de la mala vida que portava el m贸n occidental. Era un av铆s que no es va voler escoltar. I com ara, a un malalt empatxat, se li va donar doble raci贸 del brou del consum. Endrapa per seguir vivint! 鈥搇i digueren, empenyent-lo a la degradaci贸 i a la mort.

Ara, amb la febre irreversible de l鈥檃mbici贸 sense control, el malalt est脿 morint agonitzant; no pot canviar, tots els passos el porten a l鈥檃utodestrucci贸. Cal doncs canviar el sentit de l鈥檈voluci贸, o sigui: cal una revoluci贸.

No 茅s el mateix una revolta que una revoluci贸; la primera pot ser m茅s violenta que la segona, per貌 nom茅s la segona queda, va dir alg煤. Aix貌 em porta a pensar que on haur铆em de trobar referents 茅s en el 1789, i no el 1929. La fi d鈥檜n sistema, l鈥橝ncien R茅gime, que donava pas a un de nou que els seus protagonistes no podien albirar: el racionalisme, la burgesia i la base industrial de la riquesa. El 14 de juliol de 1789 va esclatar la revolta, fins i tot podem dir que es perllonga durant unes d猫cades, consolidant una revoluci贸 perqu猫 s鈥檋avia estat gestant des de molt abans. I ho va fer perqu猫 hi havia un coix铆 鈥搇a Il路lustraci贸 -, per recollir els que saltaven del vag贸 que portaven a estavellar.

Per貌 no sempre 茅s el cas. L鈥檈nsulsiada de l鈥橧mperi Rom脿 port脿 a la fosca Edat Mitja perqu猫 no hi havia una base social ni intel路lectual que en prengu茅s el relleu, que indiqu茅s un cam铆 alternatiu al desastre. Quin 茅s el dest铆 de l鈥檃ctual situaci贸? Un canvi de paradigma, un trencament d鈥檜na evoluci贸 que no ens porta enlloc; o a l鈥橢dat Mitja, com afirma en el seu interessant llibre Posteconomia[1], l鈥橝ntonio Ba帽os, que us recomano.

A finals del S.XVIII, existia una bombolla com l鈥檃ctual. No em refereixo a la immobili脿ria sin贸 a la que acull, en una mena de formatgera estanca, a pol铆tics, banquers, executius, eclesi脿stics, esportistes, jutges i polls ressuscitats de tots mena, a gent guapa que s鈥檃dulen i apunyalen entre ells, talment ara com a la Cort de Versalles. Fins i tot es coincideix amb el descr猫dit de la monarquia com a instituci贸; el rei tamb茅 era ca莽ador. Tots tancats dins una atmosfera corporativista i clientelar que cegava la visi贸 de les mis猫ries creixents de la gent del carrer. I un dia qualsevol, per atzar, un fet entre molts d鈥檃ltres (uns centenars d鈥檋omes a la recerca d鈥檃rmes per defensar la ciutat), va a la Bastilla… i tot esclata. La revolta obre la porta a la revoluci贸. Per cert, Llu铆s XVI escriu al seu diari: 14.7.89: 鈥Rien鈥.

Potser no ara; potser mai o potser dem脿, una petita espurna (de provocacions no en falten), pot generar una revolta. Podr脿 aquesta canviar el curs de les aig眉es p煤trides de la hist貌ria? Hi ha els elements necessaris per a fer cristal路litzar una revoluci贸? No hi ha una resposta f脿cil. Davant els pocs intel路lectuals (s铆, pocs, mai prous) amb visi贸 cr铆tica, davant els comptats (s铆, comptats en el moment de l鈥檃cci贸 efica莽, no en el de la manifestaci贸 folkl貌rica) indignats que poguessin 茅sser la llavor d鈥檃quest canvi, existeix una multitud de ven莽uts, de v铆ctimes silencioses del m茅s dur espoli social de les darreres d猫cades. Ells tamb茅 potser es podran sumar als primers, la nova Enciclop猫dia, la nova Bastilla, i corregir aix铆 el rumb de la hist貌ria, assolint una nova correlaci贸 de forces, avui ignorada; o b茅 baixar el cap definitivament i entrar en una nova, llarga i fosca Edat Mitja.



[1] BA脩OS, Antonio. Posteconomia. Hacia un capitalismo feudal. Los libros del lince. Barcelona. 2012

About: acistero


3 thoughts on “VERSALLES O LA FORMATGERA”

  1. Toni:

    Totes aquestes reflexions encertades ens porten al pensament de que l’especie humana no ha canviat des de que la naturalesa -o qui sigui- la va posar damunt d’aquesta vall de ll脿grimes. 脡s un proc茅s que es repeteix una i altra vegada: Creaci贸, evoluci贸, estabilitat, cansament i un desig incontrolat de destrucci贸. Quans imperis ens explica la hist貌ria de l’humanitat han caigut v铆ctimes de les seves pr貌pies contradiccions…? Cada vegada n’estic m茅s conven莽ut de que estem arribant a un final d’un cicle, que tenim una necessitat imbu茂da en les entranyes de l’茅sser hum脿 que, inevitablement el porta a la destrucci贸 i… apa! tornem a comen莽ar. Com acabar脿 el cicle actual.? M’agafen esgarrifances tan sols de pensar-ho. Potser no tindrem temps de viure el cataclisme.

    Gon莽al.

    1. Encara que ho sembli, no volia escampar el pessimisme, ni el catastrofisme. Simplement, reclamo un esfor莽 m茅s gran per part dels intel路lectuals (on s贸n?) i els media (gran tasca la d’en Jordi), cal que es procuri ampliar la consci猫ncia social al m脿xim de gent, perqu猫 si la cosa cau (mai se sap, ni es veu fins que arriba), hi hagi un coix铆 que l’aculli. Max Aub d猫ia: “Uno va haciendo lo que puede, en hueco o en relieve, para que quede para el futuro… si lo hay”. No defallim! Malraux d猫ia: “Un intelectual es aqu茅l para quien los problemas pol铆ticos son problemas morales”. De l’exig猫ncia moral ha de venir l’acci贸 pol铆tica. Sense aix贸, 茅s un joc d’ous.

  2. La falta de valors de qui es passa el dia parlant de la crisis de valors. La falta d’茅tica de qui d贸na classes de moral. La falta de democracia dels partits que es diuen dem貌cretes. i menteixen per obtenir poder… Tot aix貌 ens porta a una falta de credibilitat total. I a caure amb amiguismes de tot tipus que encara ho complica m茅s tot, si cap. S铆, realment estem a un final de cicle que qualsevol espurna pot portar a un desenlla莽 imprevist. Que tinguem tots sort!

Deixa un comentari

L'adre莽a electr貌nica no es publicar脿.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.