CitaHistoria, MemoriaHistorica

WATERLOO

En sentir el nom de Waterloo, em va venir a la memòria l’excel·lent llibre de Stefan Zweig Momentos estelares de la humanidad (Acantilado, 2002). En ell, narra com les tropes de Napoleó estaven dividides: ell enfrontant-se als anglesos de Wellington i el general Grouchy (“un home de la mitjania, honrat i recte… cap de cavalleria, però només això, un cap de cavalleria i res més”), que tenia l’ordre de perseguir els prussians. Des del seu campament a Caillou, sentia les canonades de la decisiva batalla, mentre els seus oficials li demanaven de canviar el rumb i tornar per ajudar les tropes franceses en perill. “Durant un segon dubte. Tot el S. XIX depèn dels llavis d’un home honrat però mediocre”).

Continua llegint l’entrada »

ArticleHistoria, Català, ENLACE/Enllaç, MemoriaHistorica

NO ÉS IGUAL, PERÒ…

Ahir, 26 de gener, es compliren 79 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Hem preparat un breu vídeo (La guerra filmada -RTVE/Filmoteca Española), i un enllaç a un fragment de la novel·la “Campo de esperanza” dels mateixos moments.

Es venia d’una guerra, la gent estava esgotada, famolenca, i aplaudien les tropes que d’immediat es posaren a reprimir-los i controlar-los. Però tenien gana, i s’agafaven al que hi havia, el que fos amb tal s’acabés la guerra.

Continua llegint l’entrada »

ArticlePolitica, Català, CitaHistoria

EL CARRER

 

Ara que a Catalunya tenim nou Parlament, després d’uns mesos de gran protagonisme del carrer com a eix director de la trajectòria política del país, potser podríem reflexionar sobre el paper de cadascun d’ells. En efecte, podem considerar els partits polítics com a nexe entre la complexa tasca parlamentària de regulació de la convivència i les aspiracions populars manifestades de diversa forma, ja sigui al carrer o mitjançant les xarxes socials per exemple, que diuen com voldrien (els que es manifesten) que fos aquella.

Continua llegint l’entrada »

AlternativaPolítica, Català, CitaHistoria

UNA SORTIDA PER BARCELONA

No ha pogut ser: l’A.E.M. va a Amsterdam. Mala sort (sort?). No passa res, hi ha sortides millors. Seguiu llegint:

A vegades, no són només els astres els que s’alineen per influir en el nostre esdevenir. Hem viscut els darrers anys l’alineació dels dos pitjors governs a banda i banda del riu Ebre. Despropòsits i propòsits utòpics; silenci estult i cridòria populista; capdavanters amagats i líders messiànics. Tot plegat per a gairebé no res, excepte dividir i empobrir una ciutadania més que farta.

Davant tanta mediocritat, s’imposa la imaginació. Però no utòpica, sinó basada en arguments històrics. Què us sembla aquest, com a desllorigador de l’atzucac produït pel “procés”? Endevino que comptaria amb el vist i plau de la França de Macron, assoliríem la independència i fins potser un succedani del corredor mediterrani i, basat en ell, la cohesió de tots els Països Catalans. Davant, ates l’origen de la proposta, ens trobaríem l’Alemanya de Merkel, en un conflicte que superaria amb escreix l’ esforçada però estèril tasca del Sr. Romeva i el Diplocat. Europa barallant-se per Catalunya! Un somni?

Continua llegint l’entrada »