¡EN TU HAMBRE MANDO YO! (català)

esclaus4Dels diaris: Linde (Banc d’Espanya) recomana institucionalitzar salaris més baixos del mínim, entre altres mesures, no neoliberals sinó cabernàriament colonialistes. Abans, s’anava a Amèrica o a Àfrica a cercar esclaus, ara perceben que els tenen més a prop, estalviant transport. Aquesta és la tendència, o trending topic com es diu ara. Uns senyors, asseguts davant un arròs de llamàntol amb vistes al mar Mediterrani, recomanen que els qui només poden menjar patates, i una mica de pollastre de tant en tant, prescindeixin d’aquest últim.

Tenint en compte qui patrocina l’acte (Indra –aplicacions militars-, La Caixa –banquers per excel·lència, el que no és pas gaire excels- i KPMG – consultors amb el lema “cutting through complexity”, o sigui, aprofitar la complexitat per retallar), no es pot esperar gaire més d’aquests cervells privilegiats que seguir amb la mateixa cançó: cal anar a escurar fins el darrer euro dels miserables, no perquè el necessitem (la productivitat no ve per aquí), no!, sinó perquè la misèria porti a la por, a l’angoixa, i amb ella l’obediència.

Clar que això pot ser explosiu, potser és per això que es necessita avalar les pilotes de goma, demostrar la fermesa dels mossos mazinger, reforçar el nombre de forces repressives.  Aquesta és la despesa necessària per evitar que primer uns pocs i després més cada dia diguin la famosa frase: “¡En mi hambre mando yo!”, citada pel diputat Fernando de los Rios, que continuava dient: “esa rebeldia heroica de los miserables nos dio 7500 votos de mayoría… Si viera como acudían en los pueblos -harapientos, miserables-, a escuchar, con que fe nos oían, y con que limpieza abrían su alma a la posibilidad de que, mediante un régimen legal, se pudiera modificar la situación de vida en que se hallaban.”[1] Ara, diputats del seu partit, i de molts altres, comparteixen llamàntol, sense adonar-se que cada cop queden menys espais on poder modificar una situació on és el propi règim legal qui està empenyent-los cada dia més a la ja ancestral misèria.

Ah! I també la premsa aireja (La Vanguardia 1.6.2103) que el nostre benamat Mas-Colell també abraça la proposta. Compte, nostrat conseller! Si encara porta la pota de crustaci a la mà, hi ha risc de que li taqui l’esquena del vestit.

https://www.historiaesmemoria.com/productivitat-un-conte/


[1] TUSELL, Javier. Las elecciones del Frente Popular. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1971, sobre un discurs de març de 1936.

About: antoni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.