18 de julio. Fecha nefasta des de una perspectiva que se intenta presentar como lejana. Y lo está pero no tanto. Artículos por todas partes, muchos desenfocados por ignorancia o por militancia. Primer error: cuando se habla de República, se presenta la imagen del 36. ¡No! La República es la que salió de las urnas
Read More »
(Artículo sólo en catalán) El 4 de novembre de 1899, la reina regent Maria Cristina va rebre una comissió en representació de la burgesia catalana emprenedora, que li va lliurar un escrit, i també al cap del govern, en què demanaven el concert econòmic que tenien el País Basc i navarra des del final de
Read More »
LA GUERRA SENSE CANONS El tema del deute s’està encabronant. Una collada més, una altra… No és poca cosa, no és casualitat. Els pares de la dreta (els que veiem en directe són els seus acòlits) s’adonen que no tenen cap poder que se’ls pugui enfrontar, que el que veuen són uns polítics que, com
Read More »
(Artículo sólo en catalán) “la tasca de propaganda va anar acompanyada d”una involució ideològica cap a plantejaments d’extrema defensa social que arribaren fins al punt d’adoptar, en alguns moments, un to clarament antiliberal,amb elements d’un cert espanyolisme tàctic… Cal tenir present, però, que aquesta involució ideològica autoritària era un tret relativament comú en bona part de
Read More »
En los años cuarenta, hubo manifestaciones delante de la embajada británica en Madrid. El ministro franquista del Interior llamó telefónicamente al diplomático para ofrecerle protección policial, ante la creciente animadversión de los manifestantes. El embajador respondió: “Antes que mandarme policías, deje de mandarme manifestantes“. Pues eso. No se puede ser tan chapucero, señor ministro, señor
Read More »
Als anys quaranta, hi van haver-hi manifestacions davant l’ambaixada britànica a Madrid. El ministre de l’Interior franquista va trucar al diplomàtic oferint-li protecció policial, davant l’esvalotament dels manifestants. L’ambaixador va respondre: “millor que enviar-me policies, deixi d’enviar-me manifestants“. Doncs això. No es pot ser tan matusser, senyor conseller, senyor ministre.
Si en los dos artículos precedentes he querido comentar el tema del sistema electoral desde el punto de vista de los electores, ahora quisiera hacerlo desde el punto de vista de los elegidos. ¿Cómo se podría vencer el desengaño, la famosa desafección de los votantes, que como demuestra la ejemplar actividad de las plazas de
Read More »
Advertencia inicial: nada de lo que aquí se dice, está referido a los resultados del pasao 22 de mayo. Aunque eran previsibles, éstos merecen un análisis separado, en especial después de las alianzas que forzosamente aparecerán. Lo que aquí diré viene de lejos, y tiene mucho que ver con la famosa “desafección”, que toda la
Read More »
Advertiment inicial: res del que aquí digui està referit als resultats del passat 22 de maig. Encara que previsibles, aquests mereixen una anàlisi separada, sobretot un cop fetes les aliances que forçosament es produiran. El que ara diré ve de lluny i té molt a veure amb la famosa desafecció, que tota la raça política
Read More »
Si en els dos articles precedents he volgut comentar el tema del sistema electoral des del punt de vista dels electors, ara voldria fer-ho des del punt de vista dels elegits. Com es podria vèncer el desencís, la famosa desafecció dels votants, que com demostra l’exemplar activitat a les places de tantes ciutats, no vol
Read More »
La base de todo sistema electoral es el elector. Esta perogrullada no es gratuita, no la digo porqué sí. A veces, alguien se olvida de ello. Los candidatos, por ejemplo. Algunos -como siempre, no todos -, no lo recuerdan porqué desprecian esta figura, sin la cuál ellos no existirían como tales. Programas utópicos, sabiendo a
Read More »
La base de tot sistema electoral és l’elector. Aquesta perogrullada no és gratuïta, no la dic perquè sí. A vegades hi ha qui se n’oblida. Els candidats, per exemple. Alguns –com sempre, no tots -, no ho recorden perquè menystenen aquesta figura, sense la qual no existirien ells. Programes utòpics, sabent del cert que no
Read More »
(Publicat a Diario Crítico Catalunya) Ha començat de nou el Guadiana particular del nostre país: la mal anomenada reforma del sistema electoral. Catalunya és la única autonomia que no en té de pròpia, encara que val a dir que el que han fet les altres comunitats és simplement limitar-se a seguir el sistema de llistes
Read More »
(Publicado en Diario Crítico-Cataluña) Ha empezado de nuevo el Guadiana particular de nuestro país: la mal llamada “reforma del sistema electoral”. Cataluña es la única autonomía que no tiene una ley propia, aunque es preciso decir que las de otras comunidades son meras copias del sistema de listas cerradas y otros requisitos reflejados en las
Read More »
He entrat fa poc a la xarxa seguint les acampades, els indignats, etc… Trobo a faltar la necessitat, no només de rebre adhesions, sinó també de demanar-les, provocar-les fins i tot. Hi ha moltes entitats culturals, socials, associacions, grups informals, i també molta gent que a nivell individual sintonitzen amb el sentit d’indignació però, o
Read More »