NO ÉS PAÍS PER A VAQUES

Es remoreja, se sent, es crida, es comparteix: estem en un final de cicle. El que anomenem “Transició” ha arribat al final del seu trajecte. Si transitàvem cap algun lloc, ara hem d’instal·lar-nos en ell. Perquè el camí no és la meta. Tampoc el punt de partida, que va ser el franquisme ranci, del que, després de dècades de marxa, encara lluïm alguna pelleringa. No. Es necessita un canvi profund que serveixi per a la convivència de la societat espanyola del segle XXI.

Entre els paràmetres actuals, cap presenta la suficient solidesa com per aguantar mínimament el diluvi que està caient. Ni les institucions polítiques, ni les jeràrquiques, ni les judicials… per no dir les econòmiques. De la Monarquia als partits; des de les patronals als sindicats; des dels tribunals a l’educació, la rècula de drets i deures s’han de reescriure amb la lletra rodoneta del segle de les xarxes socials. Començant per la Constitució.

 el procés hauria de començar per una llei electoral més justa, més equilibrada, amb llistes obertes i llibertat de vot dels elegits

Començant? Perquè al meu entendre, el problema no és què s’ha de canviar o fins a on, sinó per on començar. Aquest no és un país per a vaques. O sigui, que si convoquem unes eleccions avançades, amb el sistema electoral actual, sota la mateixa Constitució, tindrem una ració més –però més rància- del bipartidisme que ja crearen Cànovas y Sagasta; de la complicitat que obliga als ciutadans a votar sempre l’opció “menys dolenta”, opció que als pocs mesos es demostra “dolenta, dolenta”, raó per la que següent convocatòria, el dolent anterior passa a ser el menys dolent actual; i així, graó a graó, seguim baixant als inferns de la mediocritat i la rutina. No, no és un país per a vaques, i menys, com a la pel·lícula de Joel Cohen, per a vaques sagrades. Només unes vedelles joves i massisses podran recuperar el prestigi dels nostres filets.

Així doncs, el procés hauria de començar per una llei electoral més justa, més equilibrada, amb llistes obertes i llibertat de vot dels elegits. Sense aquesta nova llei, tornaríem als mateixos cognoms de sempre y amb ells als mateixos vicis de sempre. Exemples que funcionen a altres països, sobren. Per començar, n’hi hauria prou copiant-los.

Aquestes eleccions, i el govern de concentració que possiblement en sortiria a manca de majories clares, servirien per obrir un procés constituent on es posessin en qüestió des de la forma de l’Estat (República o Monarquia), fins al sistema autonòmic o els controls de les institucions. En fi: una Constitució del segle XXI. Per evitar repetir errors, s’hauria d’incloure ja en ella –al meu entendre- un sistema de revisió/actualització aprovable per la ciutadania. Aquesta nova Constitució, i una nova Llei electoral d’acord amb ella, podrien donar pas a unes noves eleccions per emprendre, amb aires nous, el difícil exercici de conviure.

About: antoni


2 thoughts on “NO ÉS PAÍS PER A VAQUES”

  1. Jo penso que el poble no està il·lusionat en una nova Constitució. Està més per una nova Europa, no dels paisos formats per guerres i els seus pactes, sinó per comunitats més afins.

  2. En aquest moments la problemàtica és tan greu que potser no la mesurem prou bé. Aquells que encara ens veiem forçats a viure en pais que es diu Spain, ens podem indignar per la corrupció i per la mala administració, però si mirem més enllà ens adonarem fàcilment que si fins ara el pais estava gobernat per un sol partit, el PP, donat que el Psoe s’havia enfonsat i anava de mal en pitjor, ara, amb el cas Bárcenas, és el PP que trontolla. La sensació que tenim els súbdits, és la de trovar-nos com els passatgers del Titànic. No cal llegir a Marx, per adonar-se de que quan es produeix un buit de poder, s’acaba amb un cop d’Estat, sigui de dretes o d’esquerres.

Respon a Manel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.