UN REPTE: ANATOMIA D’UNA SEQÜÈNCIA

DECONSTRUINT LA HISTÒRIA

Les recents experiències de presentacions a Salamanca i Toulouse, basades en la meva obra i al voltant de la memòria històrica, em porten a plantejar un repte.

La història és com un cistell de cireres: les ensumes (interès), se’t fa la boca aigua (intriga) i n’agafes una (recerca). Però ja de bon principi és difícil, estan entrelligades unes amb les altres, algunes en pom. Si la primera, ja a la boca, ens satisfà, ens obre més la gana. I agafem una altra, i una altra, seguint un fil subtil de veritat i somni.

Doncs bé, a tots els amics que alguna vegada seguiu aquest bloc, o la seva presència a les xarxes, us convido a seguir aquest fil que avui començo amb un brevíssim vídeo (47”), d’una seqüència de la pel·lícula que està impregnant els últims anys de la meva vida: Espoir-Sierra de Teruel, de la que he reflectit les seves vicissituds de rodatge a la meva novel·la Campo de esperanza, que va per la segona edició en castellà i acaba de sortir en francès.

Us plantejaré una anàlisi, gairebé una autòpsia, una deconstrucció dels fotogrames. Hi ha com a mínim dos o tres fils que sorgeixen d’aquesta primera cirereta d’un minut de durada. I seguiré estirant de les cireretes historico-cinèfiles  mentre, en la seva publicació a Facebook, cada etapa rebi com a mínim 10 “m’agrada”. I no només això: tots els que escriguin un comentari (al bloc o a Facebook), al finalitzar la seqüència de recerques sobre aquesta micro-història, participaran en el sorteig d’un lot de tres llibres d’un autor decisiu en el rodatge de la pel·lícula: Max Aub.

Així que, sense més preàmbul, os convido a visionar la Seqüència XXVI, amb una advertència, atès que qui avisa no és traïdor: El camí ens pot portar a la bi o homosexualitat, a la bisexualitat, a Galicia, Madrid, París, Mèxic o Argentina, a la poesia o a l’exèrcit, i fins i tot potser a la pintura. Cireres totes elles sucoses, que recomano menjar a les fosques, perquè alguna pot tenir cucs o fins i tot serps.

 

M’acompanyeu en aquesta aventura que avui enceto, sense saber fins on ens pot portar?

PRIMERA CIRERETA: Aquesta escena, malgrat ser la 26 de les 39 de que consta el guió, es va rodar al final. I no a Barcelona sinó a París, a la mateixa època en que va acabar la guerra d’Espanya. Detalls a la següent entrada.

Qui s’apunta?

Les diverses etapes s’aniran exposant a la pàgina: https://www.historiaesmemoria.com/anatomia-secuencia/

HISTORIA ES MEMORIA a Facebook

HISTORIA ES MEMORIA a Twitter

About: antoni


One thought on “UN REPTE: ANATOMIA D’UNA SEQÜÈNCIA”

  1. M’agrada especialment la modèstia que mostren Muñoz i l’últim que parla (el que diu que s’avorria), que no aconsegueix amagar la grandesa d’un sacrifici desinterassat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada