PAGAR O NO PAGAR, HEUS ACÍ LA QÜESTIÓ

Llegeixo als diaris que, sense detalls, amb la frivolitat usual els darrers dies, des d’ERC es proposa no pagar “el deute”, suposo que es refereix a Espanya, ja que el que tenen amb els serveis socials, o amb les farmàcies, ja fa temps que l’obliden. Alguns ja han matisat la proposta . Aquí només vull fer una comparació amb aquest episodi de la nostra història:
“Pocs dies després de l’aixecament militar de Franco, el Conseller d’Economia de la Generalitat, Josep Tarradellas, demanà diversos crèdits al Govern de la República. Foren concretament: 50 milions de pessetes, 30 milions de francs, i també l’autorització per adquirir divises per valor de 100 milions de pessetes més. En resposta, el Banc d’Espanya no sols no atengué la petició,sinó que ordenà que el 24 d’agost del 36, la Delegació d’Hisenda de Barcelona transferís al Banc d’Espanya tots els seus saldos en pessetes, or i plata. Ordre que repetí el dimecres 26.
Doncs bé, Tarradellas no sols no autoritzà l’operació, sinó que impulsà els decrets de la Generalitat del 27 d’agost, intervenint “temporalment, mentre subsisteixin les circumstàncies motivades per la insurrecció militar”, les sucursals del Banc d’Espanya i les Delegacions d’Hisenda a Catalunya. L’endemà, un altre decret feia possibles els avançaments sol•licitats. Segons Josep Ma. Bricall, les sucursals de Banc d’Espanya a Catalunya actuaren com a banc de la Tresoreria de la Generalitat durant la guerra”.
Eren temps difícils, aquells que requereixen gent decidida, i Tarradellas ho fou. Avui també caldria gent així, i no propagadors de paraules que només són aire per inflar globus.

REFERÈNCIES: MARTÍN RAMOS, Josep Lluís. Josep Tarradellas. La guerra civil (1936-39). Els documents de l’Arxiu Tarradellas. Ed. Dau. Barcelona 2013. Pàg. 21