Cap allà els anys 50 o 60, l’humorista Casto Sendra, “Cassen”, va sortir a l’escenari (crec que del Teatre Victòria) amb un biscuter, que al mig de l’escena es va calar. Ell, aleshores, va començar a mirar el motor, a donar voltes al voltant del cotxe… Passaren cinc minuts, deu, un quart… I quan el
Read More »
“Res fa tan mal com l’esperança quan l’esperança penja d’un fil”. Una cita de Max Aub que vaig emprar en una xerrada a l’Instituto Cervantes de París: “Malraux al cor de la història. 1936-39”. L’esperança és el títol d’una novel·la d’aquest autor sobre les primeres experiències seves a la guerra civil. Esperança és el títol de
Read More »
2012, juliol. M’entretinc mirant a TV3 la cantada d’havaneres a aquesta població marinera de la costa. I, tot veient la gent que hi ha present, em ve al cap la greu crisi que estem patint. Primer, els que s’ho han de mirar des del seu balcó, a l’apartament amb vistes al mar. Pobres, la calor,
Read More »
Els mateixos dies en que el Cercle d’Economia es reuneix amb gran parafernàlia i convidats de renom, llegeixo en l’interessantíssim bloc d’Armak de Odelot la composició i trajectòria de les 70 famílies més riques d’Espanya, i focalitzo l’atenció en les que esmenta de Catalunya. Possiblement no hi són tots els que ho són, encara que
Read More »
Dels diaris: Linde (Banc d’Espanya) recomana institucionalitzar salaris més baixos del mínim, entre altres mesures, no neoliberals sinó cabernàriament colonialistes. Abans, s’anava a Amèrica o a Àfrica a cercar esclaus, ara perceben que els tenen més a prop, estalviant transport. Aquesta és la tendència, o trending topic com es diu ara. Uns senyors, asseguts davant
Read More »
Amb el seu somriure sardònic i mefistofèlic, el govern ens anuncia noves retallades, començant per la Dependència, ja a nivells mínims. Després, manifesten (i els mitjans favorables o escampen) que aquesta és la única via cap el creixement (s’entén el de bancs i grans empreses): retallar el subsidi d’uns pocs centenars d’euros a paraplègics, afectats
Read More »
En algun moment, al país ha passat el següent. Pots posar els noms i dates que creguis adients als espais en blanc. És possible que dubtis de la data, ja que avui en dia no hi ha dimissions semblants. Aleshores, pots consultar la referència: JOC BRUT.
Pas a pas; fitxa a fitxa; salt de balcó en salt de balcó; polvet a polvet, les nostres autoritats fan mans i mànigues (elements importants en els prestidigitadors) per dissenyar una nova Espanya, i una nova Catalunya (en això es coincideix i fins i tot es competeix, malgrat les aparents divergències); un nou país que
Read More »
Un valencià farà Barcelona-world a Tarragona. Països catalans? Ara que molts dels polítics que bavejaven per Eurovegas, amb el senyal del dòlar als ulls talment una de les delides màquines escurabutxaques, comencen a baixar veles i intenten sortir-ne com poden, recordo una anècdota on a la reculada es fa tan o més el ridícul que
Read More »
Tinc sentiments contraposats respecte al ja famós PACTE FISCAL. Per una banda, és de justícia que es vagin adaptant els intercanvis entre comunitats a l’evolució de la situació i nivells de riquesa. Però per l’altra, coneixent el “panyo”, veig que és una estratègia de distracció per part de CiU, que cremarà molta gent de bona
Read More »
Veus de segona fila, carn de canó, amagades darrere l’espantall de l’atur, proclamen que perquè aquest deixi de fer por, ens hem de posar en mans d’Eurovegas. Què útil és l’atur per fer passar bou per bèstia grossa! Sobretot si s’hi afegeix el demagògic càlcul dels hipotètics guanys del projecte, sense posar-hi al costat els
Read More »
(versión en castellano) He fet diversos articles sobre la pressa per passar diner públic a butxaques privades. No sempre la dreta més rància estarà al poder, i cal aprofitar l’avinentesa, sobretot recolzada per la debilitat d’uns socialistes que deambulen com un pollastre amb el cap tallat. Segueixo amb el tema, ara de caire local. A
Read More »
(versión en castellano) Estem de rebaixes. Cada cop es veu més clar l’espoli. L’únic dubte que tinc és si amb la seva ineptitud manifesta, no s’hauran passat de velocitat i ara no hi ha qui pari el procés. El que ara comentaré serveix igual (ja que estan gestionades per cosins germans) tant per Espanya
Read More »
Davant l’afany depredador dels governs, sorgeixen dues preguntes: Per què van a esgarrapar diners on menys n’hi ha? I com a conseqüència: què faran quan ja no surti més suc? He pensat que la patètica situació política em permetria pouar una mica en la història, objectiu d’aquest bloc. Què s’ha fet històricament a Espanya en
Read More »