El somriure. El somriure es el que els identifica, el que els uneix, el que els fa sentir-se part d’un tot. Formen una classe, els altres, ni això són. El somriure, excepte en el cas del seu president, que queda en ganyota. Presenten uns pressupostos de ruïna, y somriuen; proclamen les xifres de l’atur, y
Read More »
La meva traducció de fragments d’un discurs d’E. Berlinguer de 1977 ha tingut una notable acceptació. L’austeritat com a única via per sortir de l’atzucac en el que els malbaratadors ens han ficat. El govern utilitza també aquesta paraula, cosa que veient com estem i com gestionen la crisi, sembla més un insult a la
Read More »
En diversos escrits he defensat la necessitat de l’austeritat com a vía per sortir de la crisi tot bastint un nou tipus de societat que es protegeixi en el possible dels agressors externs, que prediquen de nou el consumisme més eixelebrat. He trobat aquest discurs sobre el tema –de l’any 1977! -, i m’ha semblat
Read More »
En política, com en economia, existeixen els grans projectes gegantins i també els petits avenços que, mica en mica, apropen a l’objectiu desitjat. A vegades, i la crisi n’és un exemple, s’obliden els petits gests i es va directament a la gran manifestació, potser rendible políticament a curt termini, però que mancada de la base
Read More »
(Decidir o no decidir, aquesta és la qüestió ) Sembla evident que aquesta crisi que ens han incrustat, tan llarga i consistent, portarà amb més o menys dolor i sacrifici (més aviat més que menys), un canvi d’estructures socials, i aquestes hauran d’estar basades, ineludiblement, en l’austeritat. La crisi de 1929 va significar l’eclosió del
Read More »