CitaHistoria, MemoriaHistorica

WATERLOO

En sentir el nom de Waterloo, em va venir a la memòria l’excel·lent llibre de Stefan Zweig Momentos estelares de la humanidad (Acantilado, 2002). En ell, narra com les tropes de Napoleó estaven dividides: ell enfrontant-se als anglesos de Wellington i el general Grouchy (“un home de la mitjania, honrat i recte… cap de cavalleria, però només això, un cap de cavalleria i res més”), que tenia l’ordre de perseguir els prussians. Des del seu campament a Caillou, sentia les canonades de la decisiva batalla, mentre els seus oficials li demanaven de canviar el rumb i tornar per ajudar les tropes franceses en perill. “Durant un segon dubte. Tot el S. XIX depèn dels llavis d’un home honrat però mediocre”).

A Waterloo, Napoleó sent trets de la banda dels anglesos i pensa que és el seu general que ha reculat. Hi ha hagut una confusió i els prussians s’han confós, atacant els seus aliats. Però desfet el malentès, s’apleguen i derroten inexorablement a l’exemperador.

El general Grouchy en va sortir sa i estalvi i obtingué càrrecs honorífics però, diu Zweig: “Sent que res podrà tornar-li aquell moment en què va ser amo del destí, però en el que no va estar a l’altura”. I afegeix: “En els moments més sorprenents de la història universal, el fil de la fatalitat cau en una fracció de segon en unes mans del tot incompetents”. No, el candidat virtual no és a Waterloo, allí hi ha el poble català, que espera una acció digna i valenta. Però “ell”, tossut, continua al seu quarter de Caillou, fumant interminables fulles de ruta amb l'”altre” company de plasma, fins convertir-les en fum i cendres.

Gran el senyor Zweig!

2 Comments

  1. Tero

    Molt bo això de les fulles de ruta. Acaben en fum, oi?

  2. Angels Berengueres

    Genial…. Els mediocres… Fan tant de mal…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *