TUNEJAR EL VOT

La memòria serveix per recordar on xocàrem amb una pedra i no tornar-hi a ensopegar. Malauradament, els ciutadans només parlem cada quatre anys (el que no vol dir que se’ns escolti), i com que la memòria és feble, anem a votar basant-nos ens les quatre afirmacions populistes de la campanya, oblidant les nombroses ensopegades, els incompliments, els pactes contra natura, per no parlar d’imputacions, corrupteles i clientelismes. Anem a escollir un plat d’un menú fet per cuiners de qui no recordem les marranades.

El sistema polític actual, amb una democràcia quadriennal, està en plena crisi, agreujada per un doble fenomen de la ignorància i el menyspreu respecte al poder que, segons diu l’obsoleta Constitució, resideix en el poble. Els partits polítics ens donen fetes les opcions a triar en uns kafkians programes electorals que després, al·ludint a la complexitat, al mal fat o a ves a saber quins dictàmens, canvien de rumb, traeixen els principis anunciats o simplement se’ls passen pel forro.

I si canviéssim l’ordre dels factors? I si fóssim els ciutadans i ciutadanes els qui diguéssim el que volem a l’avançada? I si encarreguéssim els plats al cuiner, en lloc d’empassar-nos el menú a preu fix que ens prepara d’amagat? I si “tunegéssim” la nostra opció personal, amb els diferents components que un debat obert i popular ens faria aflorar? Donats a conèixer als partits, aquests podrien o no incorporar-los als seus programes electorals, i nosaltres, votar-los o no en funció de l’adaptació que tinguin a la voluntat prèviament manifestada.

Posem un exemple:  Hi ha x mils persones que declaren que volen votar per algun dels partits que reivindiquin la República; hi ha y mils de persones que votaran a un partit que s’hagi manifestat per la “dació en pagament”; hi ha z mils de persones que manifesten que la seva opció serà per un partit que confeccioni les seves llistes mitjançant primàries, hi ha…

Ho han dit ABANS del període electoral. I així, a l’hora de votar, cadascú es podrà confeccionar el menú amb la llista de partits que presenten tots o alguns dels punts prèviament reivindicats, i aleshores només caldrà afinar en funció d’altres detalls, del que recordem del seu comportament i integritat, o simplement escollir el que més s’ajusti al nostre paladar.

Us imagineu que milers de persones diguessin a l’avançada (no és tan difícil, en una setmana, més d’un milió vàrem dir que desitjàvem la dimissió d’en Rajoy a change.org), les motivacions del seu vot? I que moltes més n’agafessin la idea al moment de les eleccions? Fins i tot potser es podria somniar en que els partits tendissin a sentir-se portadors d’un mandat de la ciutadania, i no investits religiosament per un poble mut, i amb carta blanca per burlar-se dels qui els han donat el poder.