TOTS AL CARRER

El senyor Rosell manifesta el PÀNIC que els empresaris tenen a l’hora de contractar, tot demanant un any exempció en el pagament d’indemnitzacions per acomiadament, entre altres bajanades. La pregunta del milió és: Què senten els empleats al treballar a les ordres de personatges com Díaz Ferrán o Ruiz Mateos, entre d’altres?

Posem un exemple, el d’un contractat per un sou mensual entre 1.000 i 2.000 euros, que al cap d’un any, no satisfà les expectatives empresarials. L’acomiadament, com a molt, costaria entre 1.500 i 3.000 euros. Aquesta és la pèrdua que paralitza de pànic al contractant? No serà aquest pobre argument un cavall de Troia d’altres mesures que permetin substituir a baix cost treballadors veterans per joves a meitat de preu?

Quin cost té per a la societat l’empresari que defrauda; el que ven l’empresa a qualsevol tauró internacional i segueix navegant en el seu iot, esquiant a Baquèira; o fins i tot, simplement, el que és un mal conductor de l’empresa? Si sobre empleats, també sobren empresaris porucs, falsaris o simplement ineptes. Si sobren empleats no eficients, també sobren els que els van contractar.

Qualsevol mesura suggerida per l’eximi senyor Rosell hauria de tenir la seva contrapartida. Una empresa la formen els contractats i que els ha contractat; una funció pública la formen polítics i els funcionaris que porten a terme les seves polítiques. En els dos extrems de la cadena, s’han d’eliminar els dolents i premiar els bons.

Ah! Resposta: Els que encara conserven el treball, senten TERROR davant un mal empresari, o un mal polític, que disfressen la seva ineptitud amb la careta de gestor estricte.

About: acistero


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.