SAPASTRES?

No poden ser tan ineptes. En un divendres caòtic, fa una setmana, les declaracions de Montoro i l’oportunitat de la declaració de rescat de València (rebuda amb un somriure enigmàtic per la vicepresidenta Soraya) han ensorrat més si cap el país. No, no pot ser ineptitud o casualitat. El Santander, Endesa, Telefónica, l’Opus els Legionarios o Esade no se’ls trien així. Hi ha alguna cosa més.

Segons la meva teoria (teoria, eh?) aquesta cosa és la voluntat de privatització de tot el que sigui rendible i l’anorreament de la capacitat de reacció. Quan més ensorrat estigui un país, més fàcil i més justificació es trobarà per donar les empreses públiques rendibles a mans privades, a preu de saldo. Quan més atemorida estigui la gent, i més difícil els sigui mantenir el lloc de treball, més es callarà. I perquè això duri, cal reforçar el poder ideològic en els centres de creació d’opinió, mitjans de comunicació, i també en l’àmbit judicial, el policíac i tants d’altres. No tot és economia. Un cop assolit el poder absolut, podran menystenir la cultura, anorrear les minories, desprestigiar possibles futurs adversaris electorals, fins i tot degradar fins a nivells irrecuperables el tarannà democràtic del Parlament (Ai, els decrets llei, les comissions aigualides, les absències i els silencis…!). I així podran seguir durant anys. Així, l’interès per tallar amb la crisi (inversió productiva) no és tan gran com això perquè els hi cal temps per actuar en els tres àmbits: Gestió de la crisi per mantenir l’atemoriment; Privatització de les empreses que donin beneficis i finalment, control ideològic del país. Això sí que és un programa i no les mentides d’en Rajoy.

Potser algun dia ens en sortirem. Potser hi haurà un Parlament i un Govern amb les idees clares o com a mínim tarannà honest per fer-ho. Però gran part de les distribuïdores d’aigües, les funeràries, els ferrocarrils, autovies i tants altres actius de la societat estaran ja en mans de quatre. Quatre que no haurem vist, perquè simplement no hauran donat la cara, utilitzant els seus esbirros. I tampoc ho podrem esbrinar, perquè costarà molt recuperar els mitjans crítics de difusió.

No, no són tan sapastres com sembla.