PRODUCTIVITAT – un conte

treball2He decidit seguir les instruccions del PP, de CiU, de la CEOE, la Troika o de la mare que els va parir. No sé si per por o per patriotisme, però avui he decidit augmentar la meva productivitat. No m’importa seguir les directrius de la dreta si és per a bé. Sóc –què sóc? Assalariat, obrer, empleat? – bé, el cas és que sóc conductor d’un toro per col·locar pallets en un magatzem d’una gran empresa.

Així que m’he llevat mitja hora abans de l’habitual, per agafar un tren de rodalies abans del previst, evitant així el probable retràs habitual. Encara endormiscat, entro al magatzem a dos quarts de vuit del matí.

El toro encara no està llest. Els de manteniment tenen avui jornada de formació, crec que de prevenció d’incendis, i haig d’esperar mitja hora per començar. No m’importa, m’esforçaré. Habitualment col·loco uns 37,2 pallets a l’hora, uns 300 al dia. Avui me he proposat superar els 350.

Quan arriba el primer camió per descarregar, l’encarregat està amb el Cap de Logística, així que he d’esperar uns minuts. Començo a suar. Hi ha corrent d’aire i potser em constiparé.

Començo a descarregar, però quan vaig als prestatges hi ha un desajust entre la mida europea i l’asiàtica, així que els haig de canviar d’ubicació. El Director de Compres no ho havia previst. A més, amb les restriccions imposades pel Director Financer, encara no hi ha suficients ubicacions “asiàtiques”, així que els darrers pallets s’han quedat a terra, esperant canviar la mercaderia a estàndards europeus.

No m’he parat a esmorzar, encara que ho permeti el conveni. A l’hora de dinar, engoleixo un entrepà sense baixar del vehicle, i així penso que he guanyat una mica de temps. A mitja jornada porto 153 pallets col·locats. M’haig d’esforçar. La pàtria ho necessita.

Tinc una idea: si hagués una uniformitat en els pallets i una programació d’arribada de camions esglaonada, milloraria molt el meu rendiment. Truco a Direcció per passar el suggeriment, però estan tots en un curs de coaching, en un hotel de cinc estrelles a la costa. No m’ha agradat el to sarcàstic que ha utilitzat la secretària. M’ha fet perdre cinc minuts.

Torno al treball, però no puc reprendre la col·locació de pallets. L’administratiu del magatzem (el cap també és a la costa) em diu que l’ordinador no funciona, que ha trucat a la multinacional que assessora en el SAP, i que possiblement tardaran un parell d’hores.

Són les sis, he acabat la jornada i he col·locat només 257 pallets. Estic esgotat, però decideixo continuar un parell d’hores més. Vull aconseguir com a mínim els 300 del meu promig. Tot queda enregistrat i no puc tenir una taca al meu expedient. No m’importa saber que no em pagaran les hores extres.

Les nou. Estic pujant les escales de casa. L’ascensor no funciona. El rodalies portava mitja hora de retard. Què haurà fet la companya per sopar? L’altre dia es queixava que amb els 893 euros mensuals no li arriba, i ella està a l’atur des que va tancar la perruqueria on treballava.

Tinc por. No aconsegueixo ser suficientment productiu, i això pot portar a una reestructuració que em posi al carrer. I la hipoteca per pagar. Tinc por. La secretària de direcció m’ha dit que les sessions de coaching acaben el dijous. Haig de parlar amb el director de Logística, ho faré el divendres sens falta. Quina vergonya no arribar als 350 pallets. Ja que la por no em deixa dormir, demà també sortiré a l’avançada. M’han dit tantes vegades que la meva productivitat ha de salvar l’empresa i el país, que m’ho crec. No hi puc fer més.

About: acistero


2 thoughts on “PRODUCTIVITAT – un conte”

  1. És un escàndol! Per culpa d’uns treballadors maldestres, com el del relat, les empresses i el país pateixen les conseqüències. Menys al que hi ha gent que es preocupa, com el De Guindos (aquest cognom deu venir de la paraula castellana: guindar?) o en Mas Collell i els seus caps, que han fet una reforma laboral com Déu mana, perquè els que no produeixen el suficient, els puguin fotre al carrer sense indemnització. Ja era hora!

  2. El que expliques és un reflex de la realitat. A mi em sap greu que sigui així. Penso que estem en una societat on, en general, no hi ha mals empleats sinó mals caps. Mals directius. Tots en paguem les conseqüències, en particular, com sempre, els més dèbils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada