EL PREU DE LA LLIBERTAT

Per fi s’ha acabat la intriga parlamentària a Catalunya. I s’ha fet amb un discurs inquietant del president sortint. Empès per un vent d’arrogància i rancúnia, ha deixat ben clar que ha estat ell qui ha decidit el nou president, qui ha manegat tot l’entrellat de l’obra, i que seguirà al timó del “procés”, encara que no serà el de la nau democràtica del Parlament, sinó al marge d’ell. I això és, com a mínim, inquietant. Recordo les paraules de Gil Robles (líder de l’extrema dreta, CEDA, durant la GilRobles HM 160113República), publicat a “El Debate”, el 17.10.1933: “Hay que fundar un nuevo Estado, una nación nueva, dejar la patria depurada… Necesitamos el poder íntegro y eso es lo que pedimos… Para realizar este ideal no vamos a detenernos en formas arcaicas. La democracia no es para nosotros un fin, sino un medio para ir a la conquista de un Estado nuevo. Llegado el momento, el Parlamento se somete o le hacemos desaparecer“.
La inquietud no està exempta de pena. Personalment, estic per la llibertat dels pobles, de Catalunya i de qui sigui. Llibertat no sobre el paper, sinó basada en la llibertat de cadascun dels seus habitants (que no súbdits); llibertat feta de solidaritat i no de gestos i proclames pretesament heroiques; llibertat de decidir per part del poble, i no de líders condicionats per ocults poders econòmics. Per això, també va ser molt preocupant la transmissió televisiva de l’acte de presa de possessió del nou President, per part de TV3. Era patètic veure i escoltar com els locutors s’esforçaven a insistir, una vegada i una altra, sobre el gran fred (12º) i el mal oratge que regnava, realitat falsejada per justificar la poquíssima assistència de gent a la Plaça Sant Jaume. Era innecessari, superflu; la gent era lliure o no d’anar-hi i no tenia més rellevància. Així que vull suposar que sortia d’ells i no que era un capteniment imposat; que era una demostració de l’asserviment adquirit durant mesos d’emissions tendencioses. En qualsevol cas, per tot plegat, em ve al cap una altra cita, aquesta d’André Malraux, quan es va assabentar de la signatura del pacte entre l’Alemanya nazi i la Rússia comunista (Pacte Ribbentrop-Molotov, signat el 23.8.1939): “La llibertat a aquest preu, no”.Ribbentrop-Molotov HM

About: antoni


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.