PAPA, PUPA (cat)

clientelisme2Em continua preocupant el fet que encara hi hagi algú que pensi votar els partits que, o bé ens han portat a la situació de crisi actual o, pitjor encara, els que extremant les retallades en l’àmbit social, creen un estat de misèria, por i desànim que els permet assolir el seu veritable objectiu: la “bunkerització” ideològica i les privatitzacions que enriquiran els que la sostenen i promouen.

Hi ha un altre camí que no sigui la unitat de tots els damnificats per aturar l’allau neoliberal, carca i xulesc?

Així ha estat sempre. Si reculem 2100 anys, veurem que a Roma ja passava. Llegim el text de Salusti, Epistolea Cesare, (87-35 a. C.)

“Però quan aparegué l’atur, i la pobresa implicava fins i tot perdre la vivenda, començaren a demanar ajuda.  I així, mica en mica, el poble, que abans era amo de sí mateix i del país, es va anar dividint i en comptes del poder comú, cadascú es va buscar la servitud personal”

Passa quelcom semblant avui? Els milions i milions d’afectats, i els que en breu ho estaran, perden la consciència de la seva força si van units? O prefereixen escollir la caritat dels poderosos, a canvi de signar l’esclavitud perpètua, practicant el clientelisme que tants rèdits ha donat sempre a la dreta. Somnien que ells també, copiant els tripijocs dels magnats, podran algun dia sortir del marasme actual? Creuen que la seva docilitat i passivitat endolcirà la maldat i l’arrogància dels que utilitzen el poder per rebaixar-los a simple mà d’obra barata?

I la pregunta més  decisiva: Hi ha un altre camí que no sigui la unitat de tots els damnificats per aturar l’allau neoliberal, carca i xulesc que es passeja somrient pels nostres Parlaments i Cortes?

About: antoni


3 thoughts on “PAPA, PUPA (cat)”

  1. Hi ha molta gent malalta que porta la societat a un atzucac. A la llarga tothom hi surt perdent. Encara que a curt termini sembla que alguns hi guanyen. L’única sortida és generar riquesa per a tothom, o al menys com a més millor. I en èpoques dolentes sempre, sempre hi surten perdent primer els més dèbils. Després els altres.

  2. A vegades penso i més en la situació actual, que no hi ha cap altre camí de sortida. Perquè si n’hi ha i el que ho sap no ha dit res, ja ho tenim clar

  3. La resposta a la teva pregunta és: No hi ha cap altre camí, però la història, i d’això en saps més que jo, demostra que no és possible. Així com la dreta té un únic objectiu: el DINER, l’esquerra es debat en un ampli ventall d’ideologies, des de la socialdemocràcia fins els anarquistes, i estan disposats a matar-se entre ells per imposar la seva opció, com va passar durant la guerra civil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.