MUNTANT I DESMUNTANT LA HISTÒRIA
Com exercici intel·lectual, lluny de les atzagaiades a les xarxes, proposo una comparació de dos textos ben diferents, però que indueixen, espero, a la reflexió.
1.- FRAGMENT DEL DISCURS DEL PRESIDENT DE LA II REPÚBLICA, Sr. RICARDO SAMPER, EL DIA 2 D’OCTUBRE DE 1935 A LES CORTS ESPANYOLES, SOBRE EL JUDICI A LA GENERALITAT DE CATALUNYA PELS FETS D’OCTUBRE DE 1934[1].
El Tribunal de Garantías Constitucionales resolvió el recurso (del Gobierno respecto a la Ley de Cultivos) declarando nula la ley por carecer de competencia el Parlamento catalán para dictarla; la Generalitat aparentó que también consideraba la ley nula, puesto que prescindió de ella, como si no existiese; pero inmediatamente dictó en 14 de junio una nueva ley cuyo texto era idéntico al de la anterior, “con sus puntos y sus comas”; esta fue la frase. Es indudable que todos, o casi todos, entendimos que si aquella ley de 14 de junio era una reiteración de la anterior de 12 de abril, le alcanzaba también el sistema de nulidad fulminado por el Tribunal de Garantías Constitucionales.
¿Cómo reaccionaron los grupos parlamentarios frente a la actitud de la Generalitat de Cataluña?… Unos creyeron que debían ponerse de un modo abierto o embozado al lado de la Generalitat. Para ello afirmaban que la interposición del recurso por parte del Gobierno había sido un error y decían: “Si el Gobierno no hubiera entablado el recurso, no existiría el conflicto”. Y era evidente. Pero si el Gobierno catalán no hubiera promulgado la ley de Cultivos, no habría habido necesidad de entablar tal recurso (Risas). Y si no existiera el Estatuto, el Parlamento catalán no hubiera votado la ley, y si no se hubiese proclamado la República, posiblemente no existiría el Estatuto, y si no hubiera existido la Dictadura con sus abusos, tal vez no se hubiera proclamado la República, y si no fuera porque la monarquía estaba en periodo decadente, no habría venido la Dictadura, y así hasta el infinito (Rumores y risas). Por un clavo se pierde una herradura, por una herradura se pierde un caballo y por un caballo se pierde un caballero (Nuevas risas y rumores).
I ara, un text teatral actual, basat en les matances ocorregudes al Líban el 1982, però aplicables a infinitat de conflictes.
2.- INCENDIS[2].
METGE –Van agafar tots els nens. Fins i tot els que acabaven de néixer. Tots. Estaven molt enfadats.
SAWDA- Per què?
METGE- Per venjar-se. Feia dos dies els milicians havien penjat tres adolescents refugiats que s’havien aventurat a sortir del camp. Per què els milicians van penjar els tres adolescents? Perquè dos refugiats del camp havien violat i matat una noia del poble de Kfar Samira. Per què aquests dos tios van violar aquesta noia?Perquè els milicians havien lapidat una família de refugiats. Per què els milicians van lapidar aquesta família? Perquè els refugiats havien cremat una casa prop del turó de la farigola. I per què van cremar la casa, els refugiats? Per venjar-se dels milicians que havien destruït un pou d’aigua que ells havien cavat. I per què els milicians van destruir el pou? Perquè els refugiats havien cremat la collita del costat del riu del gos. I per què van cremar la collita? Segurament hi ha haver alguna raó però la meva memòria s’atura aquí, però la història encara es podria resseguir fins molt de temps abans, d’una cosa a l’altra, de ràbia en ràbia, de pena en tristesa, de violació en assassinat, fins als orígens del món.
Més enllà de constatar que l’astúcia no és patrimoni exclusiu de l’Artur Mas, i que aquestes coses no se sap com acaben, tampoc com comencen, però sí veiem en el dia a dia qui les atia, un cop llegits els dos textos, proposo que els qui esperonen, d’un costat i l’altre, les rancúnies i greuges històriques, se’n vagin a casa, i que no tornem a veure’ls més en cap de les etapes que ens esperen en el futur.
[1] El Govern de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties Constitucionals. Barcelona. Ed. La Publicitat, 1935. Pàg. 228
[2] MOUAWAD, Wajdi. Incendis. Barcelona. Ed. del Periscopi, 2017. Pàg. 178
