METÀFORA – 5 El Treball Digne
METÀFORA – 5 Enderroquen el Pont del Treball Digne, a la Sagrera.
El pensament que suggereix la noticia és tan obvi que quasi fa vergonya desenvolupar-lo. Però ho faré: És evident que el que es vol és acabar amb el treball digne, el que significava una implicació del treballador amb l’empresa, i de l’empresa amb el treballador, i amb una retribució suficient per a una vida digna. Amb ell, les empreses es feien grans a un ritme adient per digerir el procés. Ho faig idíl·lic, però per contrast amb la situació actual, qualsevol d’altre ho és.
Hi ha la voluntat de convertir el treball en una mercaderia més, amb tota la indignitat possible en el seu mercadeig. La cursa vers beneficis més i més ràpids, l’especulació, la manca de lligams entre el diner i la manera d’aconseguir-lo, porta a prendre el contractat com un kleenex, d’usar i tirar. En conseqüència, i donat que la permanència, la fidelitat, la implicació és un valor a la baixa, l’empleat només buscava, també, el benefici immediat (puta per puta, puta cara) canviant de “client” febrilment.
Però no és que només es vulgui treure la part “digne”; es procedeix a enderrocar la totalitat del “treball”. Es fa desaparèixer el treball tout court. Es fomenta la por a trobar-se amb una mà a cada anca, al buit que impedeixi la supervivència, amb la finalitat de tenir gent dòcil i esporuguida. Ni digne, ni indigne. Cap. Qui vulgui un sou, que s’arrossegui com un cuc.
Ah! d’aquí uns mesos, un cop finalitzades les obres de l’AVE, quedarà tot tapat. Es tornarà a circular, però ja no serà el Treball Digne un pont per anar més enllà. Serà un carrer, ple d’ordenances, vigilàncies i també, tot cal dir-ho, jardins dels que tindran cura uns contractats en precari; uns simples mindundis de posar i treure.
