VOLARE

Ahir vaig posar una piulada que, sobre l’afer Spainair, citava el refrany: “No hi han mals negocis, sinó negocis mal portats”. Al minut, vaig rebre una resposta que deia, més o menys: “Només et falta dir: Viva España!”. La fallida de la companyia es deu, segons es vol fer creure, única i exclusivament a la pressió de Madrid.

No negaré la injustícia que en la balança hi ha entre Catalunya i Espanya. És un greuge que s’ha de corregir. Potser si miréssim les relacions obstinadament amistoses entre CiU i el PP durant molts anys, en trobaríem algunes de les raons de la migrada evolució del tema, però “ara no toca” pel que es veu.

Però tot i això, una injustícia no pot ser el vel que tapi les nostres mancances. Més encara, per remarcar insistentment el greuge, s’ha magnificat fins a l’absurd les nostres capacitats i s’han negat les nostres debilitats. Aquest fet, entre d’altres, també ha col·laborat a que es volgués desenvolupar una companyia aèria en temps de crisi i sense un suport econòmic clar dels capitals privats. La situació en que pel sol fet de ser catalans tindríem tot el gasto pagat, com deia el pensador, no s’ha produït. No només cal treballar, sinó també fer-ho bé i per part de gent capacitada. I una bona part de la classe empresarial catalana té més un vol de perdiu que d’àguila. Amb notables excepcions, com la indústria farmacèutica o l’hotelera, només cal recordar els Cacaolats, Caprabos, Torres Hostench, Fecsa, Banca Catalana i tants d’altres, acompanyats de gent menys coneguda però que han optat en massa per vendre’s el negoci i anar a l’especulació immobiliària.

La demagògia i el populisme estan bé per guanyar unes eleccions. Però després cal ser realista, triar els companys de viatge i fer-lo amb un aparell que no només tingui carburant, sinó que també tingui un destí fixat i sàpiga si hi podrà arribar.

Sí. També a la política, no hi ha males situacions sinó situacions mal portades. A Catalunya com a tot arreu.

About: acistero


4 thoughts on “VOLARE”

  1. De vegades penso que a Catalunya hi ha polítics que es fan dir catalanistes però que no volen la independència precisament per continuar tenint sempre que falli alguna cosa l’excusa de ‘Madrid’ o ‘España’.

    1. Gràcies pel comentari. Jo encara hi afegiria que és patètica la manipulació que aquests mateixos polítics fan de la bona fe, de la natural voluntad de pertànyer a un col·lectiu, en aquest cas el català. Si per una banda s’abaixen els pantalons davant Madrid (de fet, però, el sentiment “dretà” és més fort que el “nacional”), per l’altra empenyen les nombroses associacions que tenen controlades a que surtin al carrer, això sí, mentre els interessi. Ho vaig viure amb la Crida, i ara hi ha un joc semblant.
      Sobretot, com dic a l’article, el plorimicó constant, malgrat que no obté res, serveix per eliminar el més petit indici d’autocrítica. I sense autocrítica no es millora.

  2. La dreta bàsicament o només, com es vulgui, l’interessen els diners, i aquest no tenen patria. Els socialistes, si ho simplifiquem en Chacón, no paguen competència tecnològica perquè el seu partit no està al poder. No es paguen els compromisos. S’oposen el pacta fiscal per guanyar vots, s’evita presentar-se com catalana per guanyar posicions. Després clar, Madrid com Roma no paga traidors. Llavors d’on sorten els millons de persones que es manifesten amb estalades. Les entitats civils presionades per polítics de doble cara? Pot ser. Estem tots malals? Som perucs? Una mica tot sense saber massa bé quanta cosa de cada?
    En definitiva tots tenim simpaties per alguns trets i tot el que passa ho raonem en benefici de l’equip que estem més o menys sentimentalment units i no som capaços de ser personalment en cada cas lliures.
    Som llestos per donar la volta a tot, però ho som tant que no ens en sortim. Tots plegats una mica som com els mentiders que acaben craien les seves propies mentides.

  3. He tingut una avaria en el “ruoter”. Un cop solucionada et faig arribar el meu comentari:

    l’avui no toca, el notari, mai pactarem amb aquesta gent, l’Estatut que s’ha passat tota una legislatura al Tribunal Constitucional, el boicot als productes catalans,els confrares del cava de Sant Sadurni nomenant confrare d’honor al gran Mariano, recollida de signatures en contra de l’estatut,Catalunya decideix, la gran manifestació de la tarda del 10 de juliol ,tot això amb un brindis al sol, això si, amb “cava catalàn” Faltaria més.I ara al llit amb ells, amb pijama de seda rebregant-se d’amor. Ja ho dius prou bé al finalitzar el teu escrit: “el populisme i la demagogia van de conya per guanyar unes eleccions”. Les idees circulen pel seu particular Arc de Sant Martí. -llegeix “l’entrecuixa”Només interessa el poder.

    Gonçal.
    Gonçal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.