MEMORIA I EMOCIÓ (en Còrtum Ràdio)

Programa de CÒRTUM RÀDIO, amb dos parts:

EMOCIÓ I MEMÒRIA (audio 4′), per Antoni Cisteró

ENTREVISTA A CARLES VALLEJO, de l’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme. (audio, a partir minut 4′)

TEXT en CATALÀ (seguido del texto en castellano):

EMOCIÓ I MEMÒRIA

La memòria és necessària, imprescindible. Des dels moviments més elementals, fins aquell solatge altament emocional del primer petó o la galta de la mare agonitzant. Necessitem de la memòria i per això són tan terribles malalties com l’Alzheimer.  Sense memòria poca cosa podríem fer. Diu Anton Txèkhov: [1]“Només sóc capaç d’escriure partint dels meus records. Necessito que la meva memòria decanti l’argument i que, com un filtre, només quedi d’ell el que és important”. I aquest procés el guia l’emoció. Així que, si són tan importants, bé caldrà que cuidem aquelles emocions que considerem que ens són necessàries o útils, així com també les que ajuden a formar la nostra personal estructura de valors. Això vol dir que les haurem de mantenir vives, o sigui, en constant renovació, contrastant-les amb les noves informacions i emocions que anem rebent, per assumir-les o corregir-les.

Les emocions interfereixen de gran manera en la memòria. En positiu, es cert, assegurant—ne la permanència, però també pot ser en negatiu, quan un protagonisme excessiu pot esbiaixar el record d’un fet. L’emoció pot ser tan potent que ens recargoli fins i tot una experiència anteriorment dipositada en la memòria. Aleshores, en el moment de prendre una decisió o adoptar una actitud determinada davant de fets nous relacionats amb els anteriors, el nostre bagatge ens pot fer una mala passada.

Voldria aturar-me en el que ara acabo de dir. Catalunya fa anys que viu en una sobreexcitació emocional que ho amara tot i  que per força influeix en els comportaments i els posicionaments de la població. I això fa que la memòria quedi alterada. La repetició fins a la nàusea d’eslògans que toquen la fibra sensible de la gent, el reviure fets públics triant intencionadament les imatges més dures, tant del grat d’alguns mitjans de comunicació,  el recordar uns esdeveniments i no uns altres que els podrien compensar, porten a una sobrecàrrega que amb certesa modificarà no sols la nostra memòria actual, sinó també el nostre comportament futur.

Això, encara que humà i explicable, és un fet perillós. Els qui s’aprofiten dels sentiments, amb emocions certes i legítimes en el seu origen, però tunejades per a ús partidista, hi poden agafar gust veient-ne els excel·lents resultats que dona la manipulació dels missatges. No cal ser un expert historiador per recordar, ara sí i si és possible amb emocions de ràbia i de por, com multituds senceres van recolzar alguns dels pitjors episodis de la història del Segle XX, seguint sincerament la seva consciència, formada en aquells moments per emocions que havien estat sàviament creades i gestionades.

EMOCIÓN Y MEMORIA

La memoria es necesaria, imprescindible. Desde los movimientos más elementales, hasta aquel poso altamente emocional del primer beso o la mejilla de la madre agonizando. Precisamos la memoria y por ello son terribles enfermedades como el Alzheimer. Sin memoria poco podríamos hacer. Dice Antón Chéjov: “Solo soy capaz de escribir partiendo de mis recuerdos. Necesito que la memoria decante el argumento y que, como un filtro, solo quede de él lo que es importante”. Y este proceso es guiado por la emoción. Así que, si son tan importantes, será preciso que cuidemos de aquellas emociones que consideramos necesarias o útiles, así como las que nos ayudan a establecer nuestra personal estructura de valores. Eso quiere decir que las deberemos mantener vivas, en constante renovación, contratándolas con las nuevas informaciones que vamos recibiendo, para asumirlas o corregirlas.

Las emociones interfieren mucho en la memoria. En positivo, es cierto, asegurando su permanencia, pero también en negativo, cuando un excesivo protagonismo puede sesgar el recuerdo de un hecho determinado. La emoción puede ser tan potente que nos retuerza incluso una experiencia depositada anteriormente en la memoria. Entonces, en el momento de tomar una decisión o adoptar una actitud determinada ante nuevos hechos relacionados con los anteriores, nuestro bagaje nos puede traicionar.

Quisiera parame en lo que acabo de decir. Cataluña hace años que vive en una sobreexcitación emocional que lo impregna todo y, por fuerza, influye en los comportamientos y los posicionamientos de la población. Y esto altera la memoria. La repetición hasta la náusea de eslóganes que tocan la fibra sensible de la gente; el revivir hechos públicos escogiendo intencionadamente las imágenes más duras, tan del agrado de algunos medios de comunicación; el recordar unos hechos y no otros que los podrían contrapesar, acarrean una sobrecarga que con certeza modificará no solo nuestra memoria actual, sino también nuestro futuro comportamiento.

Esto, aunque humano y explicable, es peligroso. Los que se aprovechan de los sentimientos, con emociones ciertas en su origen, pero tuneadas para su uso partidista, pueden cogerle gusto a la manipulación, viendo su excelente resultado. No es preciso ser un experto historiador para recordar, ahora sí y si es posible con emociones de rabia y de miedo, como multitudes enteras apoyaron algunos de los peores episodios de la historia del siglo XX, siguiendo sinceramente su conciencia, formada en aquellos momentos por emociones que habían sido sabiamente creadas y gestionadas.

[1] CHÉJOV, Anton. Consejos a un escritor. Fuentetaja. Madrid, 2005. Pàg. 53