LA CRISI PERFECTA
Ha costat, però crec que a base de cops hem anat aprenent en què consisteix la crisi. No s’acabarà mai; el gran capital (els altres rics són només paràsits d’ell) li han agafat el truquet. Provocar més i més deute, amb préstecs cada cop més Impossibles de pagar. Presentar com a única salvació el recapitalitzar els bancs, i anar traient d’ells els cèntims utilitzats, ja que en són els propis accionistes. I mentrestant, anar espellant les classes mitges i baixes, aquelles que en els últims anys havien anat agafant excessiu protagonisme i una alegria que les allunyava del seu veritable destí: produir a baix cost i menjar-se el que produïa.
A l’Edat Mitja, l’Església va exercir un paper semblant, amb paral·lelismes actuals que cal remarcar. Uns dogmes (avui, el mercat), unes pràctiques (el consum), esbombolats per la cúria (FMI, BM) i amb organismes repressors (Agències de qualificació), mantenien la teoria de l’obediència, el sacrifici, la docilitat com a via per arribar a una vida millor a l’altre món. Els fons (butlles, col·lectes, donacions), revertien en una major pompa i parafernàlia, que s’utilitzava per presentar el dogma de tal manera que semblés vingut d’un nivell superior incontrovertible. Ara, el altre món vindrà el dia que s’acabi la crisi, o sigui, al meu entendre, mai.
Crec que dius bé que la crisi no s’acabarà. Aquest és un tema difícil i simplificar pot ser una forma de crear-se una nova realitat- es a dir una ficció. Sense estar-ne molt segur, opino que la cisi actual és una crisis de deute. El podem tenir a nivell personal o social (paisos sencers). A nivell personal, fins a cert punt, depen de cadascú entrar o no a la roda de demanar prèstems, sobre tot si no són per menjar, tanmaix aquest prestems probablement no els donin ningú. També poden ser a nivell global, paisos sencers, que s’utilitzen per fer accions per acconseguir vots i així arribar i mantenir-se en el poder, en aquest cas estem en front d’un problema de partits politítics.