INVISIBLES

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, l’11 de maig del 2015, a la secció “Entre tots”)

Anant cap a una nova Edat Mitjana, contemplem el camp de batalla. Com en qualsevol imatge bèl•lica, es veuen els contendents: els botxins i els reus. Però difícilment en el mateix quadre hi surten també els cementiris o els hospitals de sang, com tampoc els llocs de comandament.

En el procés global d’asserviment que estem patint, passa el mateix. Un dels cínics arguments de la dreta al poder és que la situació millora. I si mirem al voltant (posem en un barri estàndard de classe mitjana) veiem gent asseguda als bars, altres que van i vénen de la feina, alguns amb bosses després d’haver comprat sabates o vestits, turistes, més turistes…. Tot normal. ¿Sí? Si hom no forma part d’una PAH difícilment veurà un desnonament; a menys que col•labori amb una ONG social, tampoc apreciarà en directe els milers de persones sota el nivell de pobresa. Existeixen (prop de mig milió de gent treta de casa seva des del començament de la crisi; un 20% de la població en risc d’exclusió…), sí que existeixen però són (o els han fet) invisibles.

I a l’altra banda? El que veiem és un estol de maldestres i corruptes esbirros, mutilant (drets), envaint (privacitat), mentre es reparteixen el botí. Però el veritable comandament també és invisible. Les milícies que assetgen la nostra llibertat estan plenes, per exemple, de membres de l’Opus, dels “legionaris” (o com es diguin ara) o dels “kikos”(∗). Però on són els qui han impregnat el seu cap d’aquest desfici depredador? Invisibles . Invisibles com ho són els ideòlegs de la FAES, de la CEOE, de la Conferència Episcopal, de la banca o altres empreses de l’IBEX-35… (els seus portantveus, simples “xusqueros).Esglesia Rajoy

Mentre intentem resistir cavant precàries trinxeres, cal que pensem que no ens volen morts sinó esclavitzats, atemorits, dòcils. I ho estan aconseguint.

Sí, d’acord, som molts més. Però per ara, invisibles. Com ho continuarà sent la gent que acomiadada, desnonada, mal atesa en la seva malaltia, o passant gana i fred, no anirà a votar, una de les poques bales que encara ens queden.

(∗) És simptomàtic que cap mitjà de comunicació es faci ressò de la progressiva penetració d’aquestes sectes en els àmbits polític, administratiu, jurídic o empresarial.

Etiquetes: ,

About: antoni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.