Davant els esgarrifosos fets de Paris del passat dia 13, cal pensar en l’evolució de les barbaritats en l’àmbit militar. I en això destaca una figura de la qual demà, dia 20, commemorem el 40è aniversari de la seva mort al llit: Francisco Franco Bahamonde, i els seus companys de cop d’estat. En efecte, des
Read More »
Llegeixo als diaris que, sense detalls, amb la frivolitat usual els darrers dies, des d’ERC es proposa no pagar “el deute”, suposo que es refereix a Espanya, ja que el que tenen amb els serveis socials, o amb les farmàcies, ja fa temps que l’obliden. Alguns ja han matisat la proposta . Aquí només vull
Read More »
Tal dia com avui, es va acabar la guerra civil, amb un lacònic missatge del quarter general de Franco. Culminava així el procés que ja havia predit el President de la República, don Manuel Azaña: “Mi temor más fuerte no es que la República se hunda, sino que se envilezca…. ¿Estoy obligado a acomodarme con
Read More »
A vegades per casualitat algun succés ens confirma l’encert del que estem fent, com ara el nom d’aquest blog. Per què lliguem Història i Memòria? Perquè en els fets del dia a dia, la proximitat no ens deixa tenir perspectiva, que només podem tenir fent recurs al record guardat (memòria) de la història. Llegeixo
Read More »
Després de presenciar la intervenció arrogant, entre vil i estúpida (veure classificació) del nostre eximi president durant el Debat sobre l’Estat de la Nació, haig de recuperar de nou les paraules d’aquell digne representant de la nació, don Manuel Azaña: Mi temor más fuerte no es que la República se hunda, sino que se envilezca….
Read More »
Un dels paràmetres per mesurar el valor d’un assalariat és constatar com fa la seva feina, fins a quin punt és útil a l’empresa o a la societat. Ara la monarquia ha optat per esdevenir translúcida, anunciant els sous de les esposes, que se suposa que compleixen. Bé, però com es justifiquen els vora de
Read More »
EL PAPER D’UN GOVERN (Carta adreçada a El Periódico, i no publicada) Després de les preferents, d’inversions fantasmes i altres ensarronades fetes amb impunitat i cobertura de l’Administració, queda clar la necessitat d’allunyar els polítics de les direccions i gestions financeres… Després de l’allau d’indults i amnisties a xoriços confessos, però ben relacionats en el
Read More »
La nostra Carta Magna, com el monarca, han envellit i coixegen, cada cop la cama dreta fa més el ruc. Ara, d’un costat, ara de l’altre, es van traient temes que grinyolen, i que per actualitzar-los caldria modificar alguns capítols de la Constitució. Sense voler ser exhaustiu, alguns dels que estan sortint sovint a la
Read More »
Avui fa 100 anys que Albert Camus va néixer, en una família pobra, a Mondovi (Algèria). Ell mateix va dir: “He crescut davant el mar, i la pobresa era fastuosa; després he perdut el mar, i tots els luxes que m’han rodejat m’han semblat grisos, i la misèria intolerable” (L’été. 1954). El seu recorregut vital,
Read More »
Davant l’acte de beatificació d’algunes víctimes de dretes durant la guerra civil espanyola, s’han aixecat algunes tímides veus que han apuntat que potser l’Església hauria de demanar perdó pel suport pràcticament monolític que va fer a la dictadura de Franco. I això, encara que obvi, no és, ni de bon tros, suficient i no té
Read More »
Ens diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: “Beatificació”: Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament”. I també: “Màrtir”: Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist. Bé, ara que sabem de què parlem, voldria
Read More »
A la segona meitat del segle passat, hi hagué un humorista molt conegut que es deia Joan Camprubí, “Capri”. Era especialista en monòlegs i en un d’ells, parlant del matrimoni, va fer famosa la frase: “L’amor se’n va, però ella es queda”. És més o menys el que està passant amb els nostres polítics, a
Read More »
En el día de hoy, sometido y esquilmado el pueblo español, han alcanzado los mercados sus últimos objetivos financieros. La legislatura ha terminado. L’anterior comunicat podria ser versemblantment emès el proper 1.8.2013, després de la compareixença d’en Rajoy. Han passat 74 anys (preparem-nos pel proper 75è aniversari), i les coses no han canviat tant. No
Read More »
Veient el macabre Guindos, l’esperpèntic Montoro o a l’invisible Rajoy, parlant de llum al final del túnel, brots verds i altres atzagaiades, he pensat que seria adient recordar la cançó que es va fer famosa en els anys previs a la II Guerra Mundial, on els polítics tampoc s’adonaven de l’esllavissada cap al desastre, o
Read More »