Amb el seu somriure sardònic i mefistofèlic, el govern ens anuncia noves retallades, començant per la Dependència, ja a nivells mínims. Després, manifesten (i els mitjans favorables o escampen) que aquesta és la única via cap el creixement (s’entén el de bancs i grans empreses): retallar el subsidi d’uns pocs centenars d’euros a paraplègics, afectats
Read More »
ESCARNI DELS “LLADRES DE GARBES” És un costum molt arrelat fer servir el rebuig públic com a defensa dels atacs que pugui rebre la ciutadania. A l’edat mitja, els canvistes de Barcelona (equivalents als banquers d’ara), quan feien fallida se’ls sotmetia a escarniment públic, i fins i tot hi ha el cas d’un, anomenat Francesc
Read More »
1.- Gestació del FRONT POPULAR 2.- El FRONT POPULAR i les eleccions de 1936 3.- Un FRONT POPULAR avui? Paral·lelismes i divergències. Aquest, tercer de la sèrie, no pretén ser un article demagògic ni somiatruites. Igual que els dos precedents, de caire més informatiu, vol simplement empènyer el lector a reflexionar sobre la situació actual
Read More »
Al mig del debat sobre l’absoluta necessitat d’una regeneració democràtica, ahir diumenge van aparèixer dos grups de propostes. Una, la de “El Periódico”, en la que modestament hi vaig participar, més centrada en el tema polític, mentre que l’altra era més àmplia i contemplava una reforma més global de la societat. Us ofereixo els enllaços
Read More »
Es remoreja, se sent, es crida, es comparteix: estem en un final de cicle. El que anomenem “Transició” ha arribat al final del seu trajecte. Si transitàvem cap algun lloc, ara hem d’instal·lar-nos en ell. Perquè el camí no és la meta. Tampoc el punt de partida, que va ser el franquisme ranci, del que,
Read More »
Fa uns anys, una pel·lícula d’intriga passà sense pena ni glòria per les nostres pantalles. Es tractava de Ciutadà X (Citizen X. USA. 1994. Dir: Chris Gerolmo. Int. S. Rea, D. Sutherland, M. von Sydow). En ella, un forense s’encarrega de descobrir un assassí de nenes a la llunyana Sibèria. Jove, feiner, entusiasta, xoca amb
Read More »
En algun moment, al país ha passat el següent. Pots posar els noms i dates que creguis adients als espais en blanc. És possible que dubtis de la data, ja que avui en dia no hi ha dimissions semblants. Aleshores, pots consultar la referència: JOC BRUT.
Podríem estar d’acord en que l’angoixant deute és provocat per uns mercats insaciables. Podríem estar d’acord en que pagar aquest deute requereix retallades. Però a partir d’aquí algú, amb noms i cognoms, decideix on retallar i on no. També podem assumir que hi ha alguns polítics corruptes; d’ells se n’encarreguen els jutges, o així és
Read More »
Sí, ja ho sé, penseu que estic parlant dels poderosos. La crisis i el discurs que va fer la setmana passada el cavall d’Atila ho podrien justificar. Però no. Ben la contrari! Mira que sou…! El treball de Rajoy ha estat impecable: ha aconseguit sotmetre el país millor que Franco: amb l’ajuda dels alemanys, però de
Read More »
Ens en sortirem? I tant! I tant que ens sortiran! Sí. Ells. Perquè volen cobrar la seva activitat d’usura no pot estroncar-se definitivament. Tard o d’hora es ficaran a la butxaca el flux de diner que el ciutadà va guanyant amb un esforç cada cop més dur. I això amb la complicitat dels nostres governants
Read More »
Davant l’afany depredador dels governs, sorgeixen dues preguntes: Per què van a esgarrapar diners on menys n’hi ha? I com a conseqüència: què faran quan ja no surti més suc? He pensat que la patètica situació política em permetria pouar una mica en la història, objectiu d’aquest bloc. Què s’ha fet històricament a Espanya en
Read More »
El somriure. El somriure es el que els identifica, el que els uneix, el que els fa sentir-se part d’un tot. Formen una classe, els altres, ni això són. El somriure, excepte en el cas del seu president, que queda en ganyota. Presenten uns pressupostos de ruïna, y somriuen; proclamen les xifres de l’atur, y
Read More »
La meva traducció de fragments d’un discurs d’E. Berlinguer de 1977 ha tingut una notable acceptació. L’austeritat com a única via per sortir de l’atzucac en el que els malbaratadors ens han ficat. El govern utilitza també aquesta paraula, cosa que veient com estem i com gestionen la crisi, sembla més un insult a la
Read More »
En diversos escrits he defensat la necessitat de l’austeritat com a vía per sortir de la crisi tot bastint un nou tipus de societat que es protegeixi en el possible dels agressors externs, que prediquen de nou el consumisme més eixelebrat. He trobat aquest discurs sobre el tema –de l’any 1977! -, i m’ha semblat
Read More »