EL (vil) ESTAT DE LA NACIÓ
Després de presenciar la intervenció arrogant, entre vil i estúpida (veure classificació) del nostre eximi president durant el Debat sobre l’Estat de la Nació, haig de recuperar de nou les paraules d’aquell digne representant de la nació, don Manuel Azaña:
Mi temor más fuerte no es que la República se hunda, sino que se envilezca…. ¿Estoy obligado a acomodarme con la zafiedad, con la politiquería, con las ruines intenciones de las gentes que conciben el presente y el porvenir de España según les dicta el interés personal y la preparación de caciques o la ambición de serlo?
Ja ho he dit abans, però per desgràcia segueix vigent: Es va perdre la guerra, va venir la dictadura, i el país es va envilir. I els hereus d’aquella bestiesa continuen amb la mateixa tasca. Fins on? Fins quan?
Fins quan? Fins que vulguin. Tenen tots els mitjans informatius al seu costat i la gent som molt influenciables. Ens repeteixen mil vegades una mentida i acabem creient-la com a veritat. Després de 30 anys d’experiència continuem votant als mateixos i si mires quina alternativa hi ha et poses a tremolar. O sigui que, repeteixo, fins que vulguin.