LA CRISI A CALELLA DE PALAFRUGELL

vacaciones12012, juliol. M’entretinc mirant a TV3 la cantada d’havaneres a aquesta població marinera de la costa. I, tot veient la gent que hi ha present, em ve al cap la greu crisi que estem patint.

Primer, els que s’ho han de mirar des del seu balcó, a l’apartament amb vistes al mar. Pobres, la calor, la salabror del mar entrant en els seus petits reductes. Potser sense poder dormir a causa de la festa. No s’han mudat, no sé si podrien, però han cercat en els fons dels armaris la seva roba amb referències de marca. És un detall que s’agraeix.

Segon, els que seuen a les grades. Més calor, i la marinada que potser els produirà un constipat.  Les cadires no massa còmodes. Vanos que no paren.

I per acabar-ho d’adobar, els que s’ho han de mirar des dels seus iots, les seves mallorquines, fins i tot en una piragua. Bellugats per l’onatge, potser marejats. Semblen somriure, però potser és una ganyota, un esgarip. Beuen cava per suportar el moment.

Molts estan patint aquesta nit. Possiblement, més d’un haurà d’anar a recuperar-se a la seva finca de la Cerdanya. Pobres! Sí, pobres, perquè entre ells hi ha molts promotors immobiliaris que ara no venen; alguns banquers a qui ara fan menys cas; industrials que feren el sacrifici de vendre’s l’empresa productora per passar a patir les fluctuacions capricioses de la borsa i els fons especulatius d’inversió; fins i tot algun polític, que encara que no li agradi la música, s’esforça per restar prop del poble que pateix. Em sembla veure fins i tot alguns directors de recursos humans, que assosseguen la seva ànima, ferida pels acomiadaments que s’han vist forçats a fer per millorar la productivitat, amb la dolça musiqueta que els embolcalla.

Però hi ha un punt d’esperança. Com es veu al peu de l’escenari, l’acte està recolzat econòmicament per la Conselleria de Cultura i l’obra social de La Caixa, sense comptar el que deu pagar la televisió. Afortunadament per als pobres assistents, l’entrada s’haurà ajustat a la crisi actual. Qui diu que no hi ha cèntims per ajudar al poble? Qui?

About: acistero


3 thoughts on “LA CRISI A CALELLA DE PALAFRUGELL”

  1. Sempre ens quedaran les nostres cançons….., més es va perdre a la guerra de Cuba, deia d’avi…d’allí venen les “Havaneres”?

  2. Després d’aquesta visió tant optimista, potser ens caldria anar a veure una pel·lícula que, com a obra d’art no és res de l’altre món, però que posa el dit a la nafra de tanta estupidesa. La peli en qüestió es “Intocable”. Està en la lìnia de Full Monty, tot i que no arrossega tanta carga dramàtica o una de més propera: “Los lunes al sol”. En elles queden reflectits tots aquests personatges que, de ben segur, també van a sentir les “havaneres”. El “mocador” de “La bella Lola” també era de “marca” igual que les xamarretes…? Per cert que a Cuba i més concret a l’Havana de aquests cants no en saben res… No més son llegendes i cançons de les tavernes marineres de la nostra costa…

    Gonçal

  3. Insisteixo en que aquest és el paradís “català” que ens estan intentant vendre des de fa anys.
    El que passa és que ja no hi ha demandes de “paradís”. Les demandes són per poder sobreviure.

Respon a gonçal évole Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.