El somriure. El somriure es el que els identifica, el que els uneix, el que els fa sentir-se part d’un tot. Formen una classe, els altres, ni això són. El somriure, excepte en el cas del seu president, que queda en ganyota. Presenten uns pressupostos de ruïna, y somriuen; proclamen les xifres de l’atur, y
Read More »
En política, com en economia, existeixen els grans projectes gegantins i també els petits avenços que, mica en mica, apropen a l’objectiu desitjat. A vegades, i la crisi n’és un exemple, s’obliden els petits gests i es va directament a la gran manifestació, potser rendible políticament a curt termini, però que mancada de la base
Read More »
(Decidir o no decidir, aquesta és la qüestió ) Sembla evident que aquesta crisi que ens han incrustat, tan llarga i consistent, portarà amb més o menys dolor i sacrifici (més aviat més que menys), un canvi d’estructures socials, i aquestes hauran d’estar basades, ineludiblement, en l’austeritat. La crisi de 1929 va significar l’eclosió del
Read More »
Les nostres autoritats, vetllant com sempre per la moralitat ciutadana, ara volen no sols multar la prostitució, sinó també els clients que, fluixos de molles, s’apropen a les mans, la boca i el sexe acollidor de les reines de les rotondes. Temptadora i temptat. I jo afegiria (i algun jutge també) que cal tenir en
Read More »
València, Barcelona, Madrid; desnonaments, retallades, prepotència… ens queixem, ens manifestem per dir ben alt que ja n’hi ha prou. Que aturin el procés de desmantellament del nostre estat del benestar. Però realment estan desmantellant? O potser estan construint? Per part de la dreta més rància, s’està procedint a aixecar un búnquer que els permetrà controlar
Read More »
Davant els fets que ens interessen, els que ens indignen, tenim accés una gran varietat d’informacions. Les xarxes socials, els mitjans de comunicació, ens ofereixen –si sabem triar-los -, els elements per jutjar i actuar en conseqüència. Però davant l’allau de retrocessos socials, coordinat en múltiples àrees, no és suficient el rumiar ni tampoc actuar
Read More »
A Fukushima s’està apropant l’onada gegant. Alguns obren paraigües; altres pugen a les teulades i criden; uns s’agenollen i preguen; també n’hi ha que simplement reneguen de la seva mala sort. No s’està a temps d’aturar-ho. Què fer doncs? A la tele, als diaris, temes recurrents: Reforma Laboral; retallades sanitàries i escolars; Educació per la
Read More »
A la Índia, els intocables són pobres. Aquí, els que són intocables són els rics. Fa uns dies, uns pocs dies, als directius de la CAM o de Caixa Penedès, se’ls considerava empresaris, d’aquells que comparteixen copets a l’espatlla amb Rosell i companyia. Ara, els podem anomenar, també, rics. Però és aquesta la seva definició?
Read More »
A les mosques se les atrapa amb mel. Això és el que ha passat amb el foment intencionat del consum més desaforat. Després, clar, el deute… I au, a perdre drets aconseguits amb sang i suor. Us explicaré una anècdota. Fa anys, en un poble, vaig fundar i dirigir una revista cultural. No portava articles
Read More »
El senyor Rosell manifesta el PÀNIC que els empresaris tenen a l’hora de contractar, tot demanant un any exempció en el pagament d’indemnitzacions per acomiadament, entre altres bajanades. La pregunta del milió és: Què senten els empleats al treballar a les ordres de personatges com Díaz Ferrán o Ruiz Mateos, entre d’altres? Posem un exemple,
Read More »
“Tal vez se halle en estas viejas y humildes imágenes el recuerdo de la figura que mi generación buscó desesperadamente; el puerto de la libertad por el camino siempre áspero de la justicia. Nos quedamos en el camino, pero éste es el camino“. Ho va dir Max Aub, referint-se a la pel·lícula ESPOIR-SIERRA DE TERUEL,
Read More »
En totes les matèries, és bo seguir els savis, sobretot quan hom es troba en un dilema, com pugui ser l’elegir una opció política en unes eleccions. A l’hora d’anar a votar, recomano revisar les teories de Carlo M. Cipolla, que el 1988 va escriure Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana[1]. Poden ser molt útils
Read More »
Utilitzo aquesta paraula tan fina per indicar que aquest no és un article que pretengui denigrar a ningú. La seva intenció és posar èmfasi en l’origen de la supèrbia, prepotència i arrogància de molts dels nostres polítics, fenomen que apareix amb major freqüència, encara que no solament, a la dreta. Poso un exemple més enllà
Read More »
ELS ESBIRROS[1] Ens queixem dels mercats. Els mercats es posen com causa i excusa de tants retalls injustos i insolidaris. I no és veritat. Cadascú juga un paper en aquesta tragèdia, i s’han de distingir. Els mercats inicien el procés, però uns altres el porten a la pràctica. Posem un exemple: una mare porta la
Read More »