14 D’ABRIL, VISCA LA MONAQUIA!

Em refereixo, és clar, a un 14 d’abril de qualsevol any dels segles XI o XII, posem per cas.
En aquella època d’analfabetisme i servitud, s’escollia una família, a un membre d’ella, i se’l formava (o deformava, segons es miri), designant-lo per a què gestionés el país, d’acord amb els interessos de la cort. I per no complicar-se la vida, se seguia igual al llarg de generacions. Per què trencar-se el cap cercant famílies cada cop? Amb una era suficient. Poc importava que algun sortís “border-line”. En el fons, potser fins i tot millor per als maquiavèl•lics cortesans. I si sortia massa llest, la cicuta ho arreglava. Tot dins d’un ordre, que és el que agrada a la gent d’ídem.
Però em pregunto: I avui? Què fer si surt una mica esbiaixat, o panameny, o es passa de la ratlla? Abans, els vertaders artífexs del muntatge es veien a la cort. Els seus plomalls i perruques enlluernaven a les cortesanes i també al poble que, famolenc, els aclamava. Avui no es veu ni la corona. S’han interposat tal quantitat d’executius, de representants (dels del “mandat popular” i dels de comerç), que es fa difícil saber qui regeix de fet el país. I per descomptat, es constata que, posem un exemple banal com la corrupció, la inacció és la postura més generalitzada.
En el nostre hipòcrita S. XXI, els cortesans, els de veritat, els que mouen els representants, no es veuen. Mouen els fils, fan transferències i segueixen ofegant la ciutadania, però sempre mitjançant els seus manats. Aleshores: què fer quan el país va a la deriva, sota unes onades globalitzades que produeixen vòmits als passatgers?, a qui acudim quan es combina una corona inoperant davant la misèria i la corrupció, amb un govern de plasma que ho ha generat? Cercar una altra família? Canviar la cort? Potser, però, qui ho fa?
Davant d’aquest compromís, em permeto un suggeriment: fitxem una primera figura i fem-lo rei, o president, o monarca de la república, el que sigui. Sel•leccionem algú que creiem capaç, algú hi haurà suposo, i ja que li hem de pagar un sou astronòmic, com a mínim que se’l guanyi. No sé jo si en Bill Gates o el Papa Francesc acceptarien. Tot és qüestió de proposar-ho.