UN RIDÍ€UL MÉS

Un valencià farà Barcelona-world a Tarragona. Països catalans?

Ara que molts dels polítics que bavejaven per Eurovegas, amb el senyal del dòlar als ulls talment una de les delides màquines escurabutxaques, comencen a baixar veles i intenten sortir-ne com poden, recordo una anècdota on a la reculada es fa tan o més el ridícul que durant el procés[1].

A primers de novembre de 1931, va aparèixer a Barcelona el financer francès d’origen jueu Lazare Bloch, exmarit de Marthe Hanau (de qui es van portar els seus jocs financers a la pantalla al film “La Banquière“, dirigida per Francis Girod i protagonitzada per Romy Schneider). Els dos tenien un llarg historial de fraus i martingales financeres i per aquesta raó estaven sota judici a França.

El van rebre i es reuniren amb ell l’alcalde de Barcelona, Aiguader, el conseller de Finances, Giralt, i també, en un sopar a l’hotel Oriente, tinents d’alcalde, diputats (Lluhí) i periodistes (Ventalló). Va intentar ser rebut també per Macià, però sembla que no ho va aconseguir.

Pocs dies  després, el conseller Giralt publicava a El Liberal de Madrid, unes declaracions on magnificava la precarietat de la pesseta i en propugnava la devaluació. El dia 15, La Publicitat publicava escrits del propi Bloch, les declaracions de Giralt abans esmentades i un article aparegut a La Humanitat (dirigit per Lluís Companys) sobre “La posició que ha de mantenir el Govern davant la crisi econòmica mundial”. Tot plegat, revelava una voluntat de Bloch d’implicar a polítics catalans en una acció especulativa de gran volada encaminada a fer baixar la pesseta.

El mateix dia 15, Bloch era expulsat d’Espanya.

Per part dels polítics implicats, Giralt va al·legar que només havien parlat de temes generals, i havia rebut el text d’alguns articles sobre economia en general de l’esmentada Marthe Hanau. Pura coincidència.

Per part de Companys, els seus al·legats foren encara més curiosos. Reprodueixo part del text: “Mi intervención en el asunto Bloch se ha reducido a que hace pocas semanas un amigo me presentó en un café de Barcelona al indicado señor… que yo desconocía en absoluto, por no haberme interesado nunca los asuntos financieros… y me explicó una serie de cosas queyo, por creerlas fantásticas, no las presté la menor atención. Días después, un amigo me entregó una nota escrita en catalán, que hablaba de cuestiones financieras, con el ruego que las publicase en La Humanitat. En mi diario no tenemos informador de finanzas. Yo no entiendo de esas cosas, y creí que la nota no tenía ninguna importancia, ignorando como yo ignoraba, hasta que La Publicitatme lo ha revelado, que procedía de M. Bloch. La nota estuvo sin embargo dos o tres días sobre mi mesa sin que yo ordenase su publicidad, hasta que sin saber yo cómo, y mezclada, sin duda, con otros originales, fue a las cajas y se publicó, con sorpresa por mi parte, si bien no concedí al hecho ninguna transcendencia”.

El llibre segueix dient que després d’uns dies d’escàndol i de gran atenció periodística, el seu eco es va extingir súbitament. Possiblement, diu l’autor, frenat pels mateixos promotors de la campanya, Acció Catalana i la Lliga.

En qualsevol cas, un ridícul ben galdós, que en el cas de Companys es veu minimitzat pel seu final heroic.

Espero que el president Mas i els consellers que ara es deleixen per un inversor immobiliari valencià, amb moviments especulatius immobiliaris a Espanya (on va aprofitar els PAI valencians per passar terrenys rústecs a urbans)  i altres països, amb el mateix delit que tingueren fa uns dies per Adelson, no necessitin el martiri per fer oblidar el ridícul que estan fent. El presumir de que es fomentarà el turisme familiar amb sis casinos, indica per on van els trets.



[1] Les dades i cites han estat extretes del llibre: ARIAS VELASCO, José. La Hacienda de la Generalidad. 1931-38. Ed. Ariel. Barcelona. 1977. Pàg. 135 i ss.

About: acistero


2 thoughts on “UN RIDÍ€UL MÉS”

  1. Publicat ahir a “El Debat” (diari digital):
    El promotor immobiliari valencià Enrique Bañuelos va protagonitzar el 2007, amb la promotora Astroc, una de les primeres grans fallides del sector quan va esclatar la bombolla del ‘totxo’. L’any següent va aparèixer al Brasil, on va iniciar diversos negocis immobiliaris i en l’agroindústria que no van acabar de cuallar. També ha tingut algun entrebanc judicial, i el març d’aquest any una constructora de la seva propietat va ser condemnada per publicitat enganyosa.
    I amb aquesta gent tenim que muntar negocis pel bé del país? Ay, Mare de Déu…

  2. Com diu en toni G:” Mare de Dèu”
    M’en vaig una setmana a la val d’Aran a caçar ( si més no a intentar) bolets. Espero i desitjo que ni eurovegas ni world no sé què més apareixin per la val.
    Pere

Respon a Pere Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.