ON RETALLEM?
Podríem estar d’acord en que l’angoixant deute és provocat per uns mercats insaciables. Podríem estar d’acord en que pagar aquest deute requereix retallades. Però a partir d’aquí algú, amb noms i cognoms, decideix on retallar i on no.
També podem assumir que hi ha alguns polítics corruptes; d’ells se n’encarreguen els jutges, o així és de desitjar. Podem assumir que hi ha polítics ineptes; tard o d’hora se n’encarregaran les urnes. Però el que no hauríem de tolerar ni un dia més, són els polítics amb un cor de marbre.
Algú amb noms i cognoms (no els mercats, ni tan sols Madrid, ni tampoc el Parlament) ha decidit retallar gent discapacitada, exclosa, a la misèria i els que amb sacrifici els assisteixen. I no fer-ho als ingressos de gent que es obvi que poden passar un mes sense rebre la transferència: els parlamentaris, per exemple; o els seus xofers i escortes; o els mossos, o… fins i tot bloquejar les targes de crèdit de molts càrrecs, que tants dinars solucionen. Però no, amb un nivell moral ben roí, s’ha decidit perjudicar als ja més perjudicats. La tria no s’ha fet del no-res. Ho han fet homes i dones identificables.
Deia André Malraux que un intel·lectual és aquell per a qui els problemes polítics són problemes morals. Per descomptat, ni s’ensuma un intel·lectual en el nostre govern.
Si algun dia tenim la clau, la caixa o el que sigui, no volem que siguin aquests mesquins els que la tinguin. No serviria de res perquè seguirien aplicant la seva mentalitat elitista i clientelar, menystenint els dèbils i llepant els poderosos. No, no els volem, ni ara ni mai. No en volem cap d’aquesta mena. Cap ni un. Ells no s’ho pensen, però ja ens apanyaríem sense ells.
ALTRES ARTICLES SOBRE EL TEMA:
LA CRISI A CALELLA DE PALAGRUGELL
