ELECCIONS I LES LLEIS FONAMENTALS DE L’ESTUPIDESA HUMANA

En totes les matèries, és bo seguir els savis, sobretot quan hom es troba en un dilema, com pugui ser l’elegir una opció política en unes eleccions. A l’hora d’anar a votar, recomano revisar les teories de Carlo M. Cipolla, que el 1988 va escriure Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana[1]. Poden ser molt útils quan vulguem ubicar cada candidat en el seu veritable context.

Així , tenint en compte les seves accions i propostes, cadascun d’ells es pot qualificar segons l’efecte que fan en ell mateix, i el que fan a la seva societat. N’hi ha de quatre tipus, encara que la divisió a vegades no és clara, sobretot per la traça que tenen a amagar la pròpia idiosincràsia.

Així doncs, els quatre tipus bàsics serien:

INCAUTS: Es perjudiquen ells mateixos per beneficiar a l’entorn.

INTEL·LIGENTS:  Es beneficien ells alhora que beneficien els altres.

MALVATS: Perjudicant els altres, es beneficien ells.

ESTÚPIDS:  Perjudiquen als altres i també a ells mateixos.

Us atreverieu a ubicar els candidats, o fins i tots els partits, en alguna d’aquestes categories?

La classificació no és gratuïta i menys en època d’eleccions. El mateix autor (pàg. 73) afegeix que un factor que determina el potencial d’una persona estúpida procedeix de la seva posició de poder o autoritat que ocupa en la societat.

I afegiré una al·lusió a l’electorat responent a la pregunta de com és que es puguin votar segons quins candidats, d’estupidesa o malicia evident. Cipolla diu que, segons la segona llei de l’estupidesa humana la probabilitat de que una persona determinada sigui estúpida es independent de qualsevol altra característica seva. Així doncs, hi ha un percentatge (més elevat del que ens pensem, segons la primera llei) de votants que es poden adscriure al capítol d’estúpids (en l’accepció aquí considerada) i que per tant, procedeixen a votar candidats que els perjudicaran, amb un efecte devastador tan per a ells com per a tota la nació.

Compte doncs a l’hora d’anar a votar!



[1] CIPOLLA,
Carlo M. Allegro ma non troppo. Crítica. Barcelona. 2ª ed. 2004. Pàgs. 51 i ss.

About: acistero


One thought on “ELECCIONS I LES LLEIS FONAMENTALS DE L’ESTUPIDESA HUMANA”

  1. Bona nit! La idea que en tinc de la potítica es que és l’art d’aconseguir el poder. Sense fer esment dels metodes emprats. Això em semble que ja és tendent a la maldat. Entenc que necessaria, però…Quan un veu els nostres polítics, uns més que uns altres, però tots parcialment mentint, és a dir mentint, i alhora demanan-os la nostre confiança…Malgrat això he votat. Té merit no?

Respon a Manel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.