ELS ESBIRROS

ELS ESBIRROS[1]

Ens queixem dels mercats. Els mercats es posen com causa i excusa de tants retalls injustos i insolidaris. I no és veritat. Cadascú juga un paper en aquesta tragèdia, i s’han de distingir. Els mercats inicien el procés, però uns altres el porten a la pràctica.

Posem un exemple: una mare porta la paga mensual a casa, a part d’atendre les despeses de la família, està pensant comprar-se un abric. A l’arribar, s’adona que al metro li han robat la meitat dels diners.  Dies després, decidirà comprar-se l’abric, deixant el seu fill sense menjar carn durant tot el mes. Evidentment, hi ha un personatge, el lladre, que influeix en el desenllaç; però també hi ha un altre que decideix com administrarà la circumstància sobrevinguda. Aquests són els esbirros.

Els mercats exigeixen més i més diners a les nacions a les que han enviciat en el deute. Trampes financeres que els polítics no tenen nivell ni coratge per aturar. Però després hi ha els governs, i els ministres i consellers, amb les seves pròpies decisions, marcades per seu nivell moral i la seva adscripció ideològica.

Aquest comentari sorgeix del retard en el pagament als centres assistencials concertats de Catalunya. Hi ha un problema de liquiditat. D’acord. Però davant el mar de factures que es tenen al davant, hi ha qui decideix no atendre aquelles que significaran un perjudici pels vells i els discapacitats, mentre que hagués pogut, per exemple, aplaçar el pagament de les nòmines dels membres del propi govern (previsiblement amb més recursos per aguantar els dos mesos sense ingressos que es plantegen). O, donat que la situació obliga a intensificar la lluita contra el frau, es decideix centrar l’activitat en els milers de persones amb risc d’exclusió social, i no en el control del diner negre o el frau fiscal.

No ens enganyem ni ens deixem enganyar. Que “els mercats” siguin uns lladres de camí ral que volen fer passar part del diner de les nacions a les seves butxaques, no eximeix de veure el caire ideològic, arrogant i classista, de les execrables decisions que avui estem vivint.