OBRES PUBLICADES

FILL DE LA MEMÒRIA. Cossetània Edicions. Valls, 2017.

Memòria i història ajuden a estructurar el passat i a encarar l’avenir. Però què passa quan la memòria manca i la història no arriba a aclarir el dubte que corroeix?
A
Fill de la memòria, la trajectòria vital d’un pare biològic mai conegut, que va patir la guerra i l’exili Pirineu enllà, portarà en Francesc a implicar-se, no sense dubtes, en la reconstrucció del seu passat.
«Si obres la capsa, després no et planyis dels trons», li ha dit el professor Delclòs el dia en què es coneixen. Obrir la capsa, aparentment buida de records, per omplir-la de retalls d’una nova memòria, de dades esparses no sempre verídiques, de sensacions i intuïcions, de cicatrius d’unes biografies amagades malintencionadament. I serà precisament en aquesta recerca, desbrossant mentides i silencis, trenant serrells de la història, que el mateix esforç per trobar les pròpies arrels el portarà a fer créixer el seu nou (i més veritable) jo.

CAMPO DE ESPERANZA. Editorial Mediterrània. Barcelona. 2008. PREMI FILM-HISTÒRIA 2008 (Universitat de Barcelona)

La capacidad narrativa de Antoni Cisteró unida a su férrea voluntad de investigador da como fruto un libro a contracorriente de lo que habitualmente es un libro de cine, de ahí que Campo de esperanza se lea como una novela, se descubra como un testimonio y se concrete como un libro histórico. Para cerrar el círculo de la perfección, el libro, cuidadosamente editado, incluye el DVD de “Espoir-Sierra de Teruel”, para que el lector pueda hacer el doble e imprescindible ejercicio de visionar la obra cinematográfica de André Malraux y recrearla y documentarla con el imprescindible trabajo de Antoni Cisteró. (Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos. CIENdeCINE. Diciembre 2008)

Varios niveles de lectura se concentran en Campo de esperanza. Junto a la narración de los últimos meses de guerra y a la historia del accidentado rodaje, puede detectarse en Antoni Cisteró la voluntad de homenajear la actitud, comprometida y utópica, que durante el conflicto mantuvieron Malraux y Aub, así como su creación artística. De hecho, desde el del propio título, son muchos los guiños que en la novela pueden detectarse hacia la obra de los dos escritores. Asimismo, el relato del entusiasta, caótico y precario rodaje del filme, parece funcionar como un símbolo de lo que fue la lucha por la Répública durante la guerra, tan llena de sueños y esperanzas como carente de medios. (Javier Sánchez Zapatero. Tribuna Universitaria. Salamanca. 4.5.2009)

 COM UN VI NOVELL. Ed. Cossetània. Valls. 2008

P.- Faust i el mite formen part de la trama. Faust és el germen de la novel·la o apareix quan tenieu la trama pensada?

R.- Potser en paral·lel. Mentre escrivia la novel·la vaig pensar, llegint el Faust de Goethe, que cadascú pot tenir el seu Mefistòfil, és a dir, que se li presenti l’oportunitat de trencar amb la rutina i mirar enllà. Vaig introduir-hi l’obra de teatre per poder fer les citacions de Faust que em semblaven adients. (Entrevista per Lluis Bonada. EL TEMPS. 28.8.2008)

Antoni Cisteró manlleva del tema de Faust els personatges centrals, però els dóna una dimensió nova, una vida nova i un final també diferent. L’Antoni fa una aposta ferma en decidir-se a fer una actualització d’aquesta volada. (Jesús Figueres. EL PUNT. 15.12.2008)

Ed. Cossetània. Valls, 2006.

SABÀTIC. Ed. Cossetània. Valls. 2005 FINALISTA PREMI EIVISSA DE NOVEL·LA 2003 Qui no ha desitjat alguna vegada crear un parèntesi dins la seva rutina? Qui no ha maldat per trobar un bocí d’originalitat en el gris magma quotidià?La realitat i la ficció del bracet. L’atzar com a detonant d’un procés que és alhora fugida i autoafirmació.A Sabàtic hi conviuen tres llenguatges -el diari, la novel·la i el guió -, com a eines per a bastir un somni que esdevé realitat. Però també per anar dibuixant una realitat que esdevé malson.Realitat somniada, ficció arran de dits.

PETIT MÓN. Ed. Cossetània. Valls, 2002.           Llibre de relats. tot plegat, un petit món. Un joc, un fanal encès, i l’oportunitat d’il·lusionar-nos.          MICROCONTE: ELLA: Ell li havia pegat amb la corretja. No era la primera vegada.                                                          Seria l’última. El jutge acceptà tots els atenuants.

Premi de Teatre theatron. Mataró. 2001

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *