SUSPENS ALS MILLORS
SUSPENS ALS MILLORS
Un estudi informa que, per primer cop, els enquestats suspenen la gestió de la Generalitat. La Generalitat dels millors. IRPF funcionaris, CCCB, unes lleis òmnibus redactades matusserament, impagaments… I tot amanit amb un to de condescendència mentre es mira per sobre l’espatlla.
Fer passar bou per bèstia grossa empesa pel soci preferencial, no ha estat mai una bona obra de govern. I davant tan desgavell, sorgeix immediatament la pregunta: Què és primer, el ser sapastre o el prendre actituds prepotents? O bé: el ser arrogant té com a conseqüència fer les coses sense cura?
Potser l’error inicial va ser qualificar-los com els millors abans d’ensenyar les seves virtuts (que en deuen tenir). Va portar aquest fet a creure’s immunes a la crítica?, a donar-los-hi un aval per a la prepotència?, els donava això el suport per fer les coses matusserament?
O bé, arribats a la cúpula del govern per fidelitats polítiques o per pressions corporatives i no per la seva veritable eficàcia en el seu àmbit de competència, no en saben més i es veuen empesos a utilitzar l’arrogància per a cobrir les vergonyes.
En qualsevol cas, quin mal hem fet per merèixer aquests “millors”? Si abans vingueren “els pitjors” (segons alguns) i ara “els millors” (segons els mateixos); quan vindran “els normals”: els gestors eficients, humils, independents de les lluites partidistes, empesos només per aconseguir el bé de tota la societat en aquests temps tan difícils?
