NO ÉS IGUAL, PERÒ…

Ahir, 26 de gener, es compliren 79 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Hem preparat un breu vídeo (La guerra filmada -RTVE/Filmoteca Española), i un enllaç a un fragment de la novel·la “Campo de esperanza” dels mateixos moments.

Es venia d’una guerra, la gent estava esgotada, famolenca, i aplaudien les tropes que d’immediat es posaren a reprimir-los i controlar-los. Però tenien gana, i s’agafaven al que hi havia, el que fos amb tal s’acabés la guerra.

Cap un paral·lel amb la situació als darrers anys? Després de quaranta anys de dictadura, vingué el consumisme, i quan més il·lusió i focs d’artifici s’havien generat, aparegué la crisi. Ara, sempre que aquesta aparentment acabi, s’accepta tot: salaris baixos, precarietat, polítics mediocres i populistes…

La recuperació dels llocs de treball no és tal: s’han bescanviat empleats per serfs; un projecte de vida per un dia a dia de supervivència. Això sí, tornen a donar crèdits per anar de vacances a Cancún.

Campo de esperanza. Cap.  XX

VIDEO (1’30”): Franco en Barcelona

About: antoni


One thought on “NO ÉS IGUAL, PERÒ…”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *