LA MERDA ES REPETEIX?

Pot un país seguir com si no passés res, mentre va sorgint a la superfície la punta d’un enorme iceberg de corrupció, favoritismes, desídies supervisores i menyspreu per la legalitat?

Algunes persones estan escandalitzades per l’allau d’assumptes de corrupció que semblen envair la política espanyola i catalana. Seguint la voluntat d’aquest bloc, voldria assenyalar que no hi ha res nou sota el sol. La història no es repeteix mimèticament, però sí que podem trobar similituds i diferències entre fets passats i actuals, i aquest procés de reflexió ens pot ajudar a prendre posició en front d’aquests.

He llegit l’interessantíssim article al bloc SOL I MOSCAS: “Bárcenas y el estraperlo”. Us recomano vivament la seva lectura. No el repetiré aquí, però sí que posaré de relleu alguns punts de coincidència i també diferències que, crec, no afavoreixen la situació actual.

PARTITS POLÍTICS: Durant el període en el que la dreta assoleix, democràticament, el poder a la II República (anomenat també “bienni negre”, cosa que és ja tot un senyal), els afers de la nació són portats per la coalició entre el Partit Radical d’en Lerroux, i la CEDA de Gil Robles. El primer populista i laic, mentre que el segon representava el capital, els terratinents i l’Església.

Actualment ambdues vessants es podrien trobar al PP (raó del seu èxit electoral). Una “elit” ultradretana, lligada estretament al gran capital i la banca (Aznar, Aguirre), i una “classe mitja” provinent del funcionariat (Rajoy i companyia) que els serveix de parapet.

PERSONATGES IMPLICATS: Al voltant dels promotors del nou joc anomenat “estraperlo”, uns voltors de trajectòria més que dubtosa, acompanyats de esportistes (Uzkudum) i personatges públics (Pich i Pon).

Al presumpte (!) finançament irregular del PP, també, en diferents vessants, hi ha implicats esportistes (Urdangarín) i altres engominats populars.

EL JOC: L’any 35, el joc és el detonant de l’ensulsiada del govern, encara que hi havia altres escàndols en paral·lel, com el del finançament de les colònies (cas Nombela).

I hi ha pocs dubtes que tant el projecte Eurovegas com el de BCNWorld, voregen la delicada i sinuosa frontera que obre la porta a un món de màfia i blanqueig de diner.

UBICACIÓ: Els promotors de l’”estraperlo” començaren per Catalunya (a Sitges, amb assistència de personalitats que es feren la foto), seguí per Balears i culminà al País Basc.

Si canviem aquesta darrera comunitat pel País Valencià i Madrid, el quadre no seria gaire llunya, en especial en la promoció del “turisme familiar” basat en el joc i les obligades fotografies que potser d’aquí uns anys es voldran esborrar.

Però potser on la reflexió pot ser més fecunda és en les diferències. Aquí, malauradament, no crec que la situació actual surti ben parada.

RAPIDESA: Malgrat estar al poder i comptar amb suport mediàtic i econòmic, el període entre que esclata l’escàndol i la dimissió del Cap del Govern seguida de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions, és de pocs mesos.

Al 2013, són ja innombrables els casos pendents de judici, amb imputats de tota mena, tant a Espanya com a Catalunya.  Quants assumptes s’han anat podrint fins que han prescrit? Quants indults han afavorit personatges polítics condemnats? No és un estímul a seguir “tirant de la rifeta” el que no hi hagi quasi cap condemnat a la presó, especialment entre el món polític?

PAPER DELS PARTITS: Malgrat que molts dels polítics d’esquerres es trobaven a l’exili arran dels fets d’octubre de 1934, i que a les Corts eren molt minoritaris, assabentats pel propi Strauss (que reclamava els diners esmerçats en la promoció del projecte “estraperlo”, el fet va pressionar la part més dretana del govern (CEDA) a reclamar una reestructuració. El que no comptaven era que el President de la República (Aniceto Alcalá Zamora), convocaria eleccions i que aquestes les guanyarien les esquerres del Front Popular.

En l’actualitat, el dèbil paper fet pel principal partit de l’oposició (a Espanya i també Catalunya), és una assegurança de permanència del PP en el govern, malgrat la seva creixent debilitat.

EL CAP DE L’ESTAT: Com he dit, el President de la República actúa, ràpidament i decidida. I això malgrat que la Constitució li restringia la seva capacitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions.

Avui, el Cap del Govern (el Rei), prou feina té amb la seva família, els seus cotxes, les seves assessores i la seva declaració de renda.

I per acabar, una reflexió: Si continués havent-hi un cert paral·lelisme entre les dues situacions, es podria pensar en un daltabaix polític provocat per la part més dretana de les dretes (FAES i companyia). En aquest cas, i arribat el cas d’unes eleccions anticipades: es podria pensar en algun tipus de “front popular”?

ARTICLES RELACIONATS.

JUGUEU, MALEÏTS, JUGUEU:

14 D’ABRIL, MONARCA O PRESIDENT:

FRONT POPULAR (varis):