Tal dia com avui, 3 de novembre de 1940, a les 11:15 de la nit, moria a Montauban qui havia estat President de la República Espanyola, don Manuel Azaña, perseguit pels franquistes i els agents de Vichy, que volien portar-lo a Espanya per ajusticiar-lo. Quin homenatge podem fer a aquest home íntegre? Potser citar una
Read More »
Fa uns dies, vaig estar a Marsella, en unes jornades sobre els refugiats i els fugitius que s’aplegaren a aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial. Aquesta urbs rònega, caòtica, fou una mena d’embut on tothom frisava per escapolir-se de la persecució dels nazis i dels policies de Vichy, i no tothom ho aconseguia. En
Read More »
Un valencià farà Barcelona-world a Tarragona. Països catalans? Ara que molts dels polítics que bavejaven per Eurovegas, amb el senyal del dòlar als ulls talment una de les delides màquines escurabutxaques, comencen a baixar veles i intenten sortir-ne com poden, recordo una anècdota on a la reculada es fa tan o més el ridícul que
Read More »
Ens en sortirem? I tant! I tant que ens sortiran! Sí. Ells. Perquè volen cobrar la seva activitat d’usura no pot estroncar-se definitivament. Tard o d’hora es ficaran a la butxaca el flux de diner que el ciutadà va guanyant amb un esforç cada cop més dur. I això amb la complicitat dels nostres governants
Read More »
Motivat pel menyspreu que el trasllat del seu bust a les Corts m’ha produït, reflexiono sobre el paper que don Manuel va exercir en la política espanyola. Ell, amb el seu prestigi, amb el feble suport d’un partit petit, va mantenir la presidència de la II República en els anys de la Guerra Civil. La
Read More »
CATECISME (versión en castellano) Darrerament s’ha parlat molt de l’Església i els seus privilegis. Per descomptat, un d’ells és el de no pagar certs impostos. Se n’ha parlat molt, i la meva posició és que tothom hauria de pagar-los: des de l’Església als partits, les oenegés i tot quisqui. Són part de la gestió de
Read More »
Com a continuació a l’article precedent (I si es fes participar a l’Església?) i davant l’escandalós fet del blindatge econòmic amb el que es protegeix a la jerarquia catòlica davant les retallades més classistes de la història, em permeto fer un breu resum cronològic dels tractats referents a la relació Església-Estat durant el darrer segle.
Read More »
Davant l’afany depredador dels governs, sorgeixen dues preguntes: Per què van a esgarrapar diners on menys n’hi ha? I com a conseqüència: què faran quan ja no surti més suc? He pensat que la patètica situació política em permetria pouar una mica en la història, objectiu d’aquest bloc. Què s’ha fet històricament a Espanya en
Read More »
No sé si la historia es repeteix, o torna. A vegades costa de pair un succés, si ens falta el complement de “lo ja viscut” per altres generacions. És veritat que els context no són mai iguals, tampoc els protagonistes, però també ho és que el fet de que en situacions amb trets semblants, les
Read More »
La memòria històrica, a més de reivindicar l’honor d’uns i els delictes dels altres, tasca justa i necessària, ha de mirar cap aquest futur que cada cop s’assembla més al passat. El dijous, a Banda Ampla (TV3) emotiu programa sobre la memòria històrica. Gran majoria a favor de jutjar els crims contra la humanitat comesos
Read More »
Mira per on, el líder del partit que està fent mans i mànigues per “jibaritzar” el Memorial Democràtic, em porta a parlar una vegada més de la memòria històrica. Una seguidora seva, des de la vicepresidència de la Generalitat, va dir que s’havia de posar al mateix nivell les víctimes dels dos costats de la
Read More »
(Carta publicada a l’ARA del 23.09.2011) És curiosa la coincidència a l’ARA del 21 de setembre, on els reportatges sobre la malaltia d’Alzheimer es troben amb l’article del professor Borja de Riquer sobre les polítiques de la memòria. En ell diu: “Em temo que a Catalunya, amb el nou Govern, de memòria n’hi haurà ben
Read More »
La necessitat de la memòria té la seva màxima rellevància en el període de consolidació de la democràcia, què és en el que estem. En un ambient procliu a l’amiguisme, als aparells monolítics, a la demagògia fàcilment rebuda, amb una constitució feta quan el franquisme encara se sentia fort i una llei electoral que beneficia
Read More »
No es aceptable una reforma de la, hasta hoy intocable, Constitución planteada con una prisa histérica, en verano, i en unos momentos de vacio gubernamental y periodo preelectoral. Es obvio que esta última barrabasada del agónico gobierno se debe a las presiones del tándem franco-alemán. Pero las mismas presiones reciben otros países de deuda dudosa
Read More »