SITGES
Els mateixos dies en que el Cercle d’Economia es reuneix amb gran parafernàlia i convidats de renom, llegeixo en l’interessantíssim bloc d’Armak de Odelot la composició i trajectòria de les 70 famílies més riques d’Espanya, i focalitzo l’atenció en les que esmenta de Catalunya. Possiblement no hi són tots els que ho són, encara que els que hi són si que no deuen patir per les retallades. Passo a fer-ne un quadre sinòptic:
Família |
Empresa més coneguda |
Situació actual |
Bernat |
Chupa Chups |
Venuda a grup italià |
Carbó |
Caprabo |
Venuda a grup basc |
Costafreda |
Panrico |
Venuda a grup de capital risc |
Ferrer Sala |
Freixenet |
Lider mundial de vendes de cava |
Folch Rusiñol |
Industrias Titán |
Consolidada |
Portabella |
Danone |
Venuda participació al grup francès |
Pujol Artigas |
Ficosa |
En expansió, ha comprat fàbrica Sony |
Uriach |
Uriach |
Consolidada |
Vila Casas |
Laboratoris Prodes |
Venut a grup Almirall |
És un mostratge molt petit, però potser indicatiu: de nou famílies, cinc han venut els seus negocis industrials, els que donaven feina i aportaven valor afegit al país. Podríem afegir altres que no saberen portar el negoci (sí els compradors, en general) i també altres que lluiten dignament per tirar endavant. Evidentment, els diners obtinguts pels primers hauran anat a parar (en el millor i més honest dels casos) a promocions immobiliàries, a fundacions o a carteres de patrimoni protegides sota els paraigua de les sicav, però han deixat de ser motor de res.
Aquest comentari ve a to dels grans escarafalls que fan les patronals sobre la necessitat de “productivitat”, mentre alguns dels seus més eximis membres han fet mutis. Deixarem l’empenta empresarial de la futura Catalunya decisòria en mans de grups estrangers? Els antics treballadors (mecànics, magatzemers, químics, tècnics…) de tan lluïts emprenedors, esdevindran cambrers o croupiers com a única sortida per fer bullir l’olla? Tornaran els líders d’aquest país a fer-se fonedissos en pic pintin bastons?
Què influeix més en el futur de l’empresa: un administratiu gandul o un empresari somiatruites?; una secretària despistada, o un amo amant del dolce far niente?
Quan es farà una auditoria de la idoneïtat de l’empresariat? Té res a veure aquest tipus d’empresari amb els pobres incauts als que se’ls empeny a ser “autònoms” (o sigui, a saltar sense xarxa). Tothom és bo per aquest ofici? Tots els asseguts a Sitges ho són?
Quan es capgirarà el refrany, perquè digui: “Al treballador diners, al jugador faena”?
Aquest és el gran problema. Que la economia virtual (financera), més fàcil i més rendible, a substituït la vertadera creació de riquesa. Amb tota la insolidaritat que això comporta