QUÈ HI FEIEN?

La Via Catalana d’ahir, fou un èxit total de logística i entusiasme popular . Ben lluny de les declaracions estratègiques dels polítics més nostrats. Per exemple, és lloable la diligència de la senyora vicepresidenta per agafar els diners d’on no n’hi ha i disposar del pressupost per a unes urnes que es necessitaran, anant bé, el proper any. Podem estar d’acord en la seva necessitat (encara que caldria analitzar bé la despesa) però no la urgència mentre hi ha tantes coses per lligar.

Quan s’acaba una legislatura, s’acaben també la gran majoria de tramitacions parlamentàries. Així, quan el president Mas, amb rauxa messiànica, va dissoldre el Parlament i convocà eleccions, no sols va enfondir més el seu descens polític, sinó que impedí  que avancés el treball parlamentari basat en les 217 esmenes presentades fins al 10.9.2012 al projecte de llei de per tal d’aconseguir una “Llei de consultes populars no referendàries”.  Sense la seva visió, la llei haguera pogut ser vigent abans de finals de l’any passat. I no fou així malgrat ser un dels seus primers compromisos legislatius. No és cap sorpresa, però sí escandalós aquest tiqui-taca d’un govern (i un partit) erràtic que fa que, com diu Muriel Casals: “ens sembli que no sortim d’aquestes voltes que, malauradament, estem donant una vegada i una altra”.

Es pot esperar res més d’uns partits majoritaris (i d’un Govern) que, confortablement ajaguts en un ample coixí de clientelisme, no han fet mai res per evitar que Catalunya sigui l’única comunitat que no té llei electoral pròpia? No n’hi ha prou de crear  comissions d’experts, si la voluntat no hi és. Es netegen els pactes servils amb els governs de Madrid (fins i tot quan aquest no els precisa), acudint a una manifestació? Són sincers aquests braços estesos, els mateixos que durant dècades han abraçat polítics contraris als interessos de Catalunya o a empresaris corruptes?

Ni tan sols s’ha sabut portar a bon port una llei que rebaixava la voluntat popular d’endegar un procés sobiranista a una simple consulta que podrà ser vetada pel president, en limita les modalitats de participació i, sobretot, que ja diu a l’avançada que els seus resultats no seran vinculants (recordeu allò del “ara no toca”, o el més recent “sempre que les condicions ho permetin”?). Si realment es vol sentir el poble, el nostre president podria anar allà on tant li agrada, a cal notari, i assegurar-nos que a partir d’un percentatge preestablert, la consulta serà vinculant i per tant la feina i l’estratègia del govern es dirigirà sense dilacions a complir el mandat popular.

No, senyors, no. La presència fotogènica dels causants dels buits legislatius referents a l’expressió democràtica de la voluntat del poble català, és un insult a l’honestedat i a l’entusiasme sincer dels centenars de milers de catalans que hauran acudit a la Via Catalana. Tan si eren a la plaça Sant Jaume com a Sils o l’Ametlla. No és que no hi fessin falta, és que hi sobraven.

A no ser que l’urna es vulgui per guardar les cendres d’una veritable participació ciutadana.

Per a més informació sobre la llei de consultes, veieu l’interessant article de C. Botella i R. Serra. http://www.raco.cat/index.php/ActivitatParlamentaria/article/view/260523

Proposta de llei: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/09b222.pdf

Debat del 14.3.2012: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/09p045.pdf

Esmenes: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/09b381.pdf

Llei electoral (Informe experts):http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Documents/Info%20general/Arxius/Informe%20final_pdf.pdf

NOTA: Aquest article és ampliació del publicat el 10.9.2013 a Reus Raona (http://reusraona.wordpress.com/2013/09/10/les-eines-per-decidir/)