LA MEMÒRIA NECESSÀRIA

Ens diu Enzo Traverso (De la memòria i el seu ús crític): “La irrupció de la memòria en l’espai públic de les nostres societats s’inscriu en una tendència general pròpia de la modernitat: la crisi de transmissió. Walter Benjamin en va copsar els símptomes…, bo i identificant el declivi de l’experiència transmesa, en benefici de l’experiència viscuda”.

En el món d’avui, en l’era de Twitter (i d’algun dels seus estrafolaris usuaris), es reben tants missatges, hi ha tants dubtes de la seva veracitat, que els filtres que posem a experiències alienes fa difícil que aquestes passin a ampliar la nostra memòria, i molt menys que s’hi quedin gràcies a estar acompanyades d’un sentiment, d’una emoció que les consolidi. Malfiem de l’experiència d’altres, i no estem avesats a utilitzar la nostra, sense recursos davant situacions que ens depassen.

Però per altra banda, cada cop és més necessària la memòria, un dels elements claus per encarar el futur, evitant ensopegades ja passades. Davant un dilema, una situació conflictiva, hem d’utilitzar tot el nostre bagatge per acabar prenent una decisió. Necessitem analitzar situacions similars, problemàtiques amb arrels semblants, i veure com van acabar, si la solució emprada aleshores és aplicable al nostre cas.

Ho necessitem, i quant més àmpliament millor. No hi ha substitut; si no furguem en la memòria, el risc de caure en messianismes (de receptes edulcorades i resultats esclavitzants) és massa gran.

Una altra cita, aquest cop de Francesc-Marc Alvaro (Entre la memoria y el olvido) “La memòria és un producte directe de l’experiència (no només pròpia, sinó també rebuda) i com a tal correspon a incomptables i singulars punts de vista, sempre necessàriament parcials”. Així que ens caldrà un esforç, no sols per recollir informacions d’altres, quan més riques i variades millor, sinó també per filtrar-les, fer-les nostres, i mantenir-les vives per que ens siguin útils.

Tot això ve per la situació caòtica en què està entrant el nostre món. L’època que té com a màxim exponent el senyor Trump, necessita respostes per part de la ciutadania, si no vol quedar immersa en una nova edat mitjana de senyors feudals (avui anònims, amagats darrere fons d’inversió) i serfs atemorits (treballadors pobres, precaris, sense referents grupals). Ens valen experiències (les memòries) del passat? Crec que sí.

Acabo amb una nova cita, aquest cop de l’admirat escriptor Stefan Zweig (El món d’ahir) “Obeint una llei irrevocable, la història nega als contemporanis la possibilitat de conèixer en els seus inicis els grans moviments que determinen una època. Per aquesta raó no recordo quan vaig sentir per primera vegada el nom d’Adolf Hitler… el nom que ha portat més calamitats al món que qualsevol altre de tots els temps”.

Sí, maldament fos només aquesta advertència, ja seria important desar-la a les lleixes de la nostra memòria. La humanitat no va reaccionar davant el perill, cada cop més evident, d’un feixisme progressivament radical. Va haver d’arreglar-ho (i malament) pagant el preu de milions de morts. De moment no sembla que s’hagi activat el record; no sembla que els blasmi l’actitud dels milions d’alemanys que el varen votar (no per nazi, sinó amb l’excusa de l’ordre, de la recuperació econòmica…); tampoc la dels dèbils polítics que van orquestrar la No-Intervenció, deixant la República espanyola als peus dels bàrbars cavalls; o la del petitet rei Victor Emanuel III, confirmant Mussolini com a president del Consell, en veure la seva “marxa sobre Roma”.

I ara, fixem-nos en els titulars dels diaris: Trump, Erdogan, Putin, Orbán, i altres a les portes: Brexit, Le Pen, reforma judicial, laboral, de l’ordre públic, de Rajoy… Les serps poden ser molt diferents, però els seus ous són molt similars. Sí, ens cal incorporar la memòria pròpia i aliena a les nostres anàlisis. No és el primer cop que passa, i malauradament no serà el darrer. I alguna cosa s’haurà de fer, a nivell col·lectiu, però també personal. És el que he intentat comunicar en la meva nova novel·la “Fill de la memòria”, de la que en podeu veure alguns detalls en aquesta mateixa web.

About: antoni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.