LIQUIDACIÓ PER ENDERROC

                                                                                                                                                                                                            (versión en castellano)

Estem de rebaixes. Cada cop es veu més clar l’espoli. L’únic dubte que tinc és si amb la seva ineptitud manifesta, no s’hauran passat de velocitat i ara no hi ha qui pari el procés. El que ara comentaré serveix igual (ja que estan gestionades per cosins germans) tant per Espanya com per Catalunya. En les dos, els governs somriuen mentre els pobles ploren.

El pla estava clar: Desgastar amb una actitud negativa el partit governant (cosa fàcil per la pobre capacitat de gestió i la seva por cerval a molestar els poderosos), i un cop aconseguit el poder, seguir degradant la situació amb la finalitat d’atemorir (i val a dir que ho han aconseguit) a la població, no només amb la gran arma de l’atur, sinó també amb la debilitat del sistema on la majoria guarda els seus minvants recursos. Bé, fins aquí res que s’allunyi de la tàctica habitual.

Però hi havia més. El truc no radica només en dominar a la gent, cal treure’ls-hi fins al darrer calé. Fins Aznar, qui ho anava a dir, es va quedar curt en la seva inesgotable ànsia de rampinyar els bens públics (Telefònica). Durant els anys de bon temps s’havien generat nombrosos negocis públics y serveis rendibles que ara s’han de passar a les butxaques privades. També lo de sempre. Però, com aconseguir un bon preu? Degradant la imatge de la mercaderia, sabent que el seu valor, en el futur, tornarà a ser alt. Valor material (bancs) o social (mitjans de comunicació, sanitat, educació). Qui els comprarà amb l’esperança d’obtenir interessos mai somniats? Doncs els mateixos que estan fer-los pujar, en paral·lel a la disminució de l’estima i l’autoestima del país. Després, quan s’hagi tocat fons i es torni a passar la pilota a alguna opció centrista, en el joc del bipartidisme que ve ja del S. XIX, els sacrificis de la població s’allargaran i agreujaran més i més per satisfer el deute. Bé, així estaran entretinguts i treballaran (els que puguin) més dòcilment. Suant per generar nous negocis i serveis, que una dècada després, una nova dreta, la de sempre, tornarà a privatitzar pels amiguets. Res de nou sota el sol.

About: acistero


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.