LA LLAVOR DEL TERROR

Davant els esgarrifosos fets de Paris del passat dia 13, cal pensar en l’evolució de les barbaritats en l’àmbit militar. I en això destaca una figura de la qual demà, dia 20, commemorem el 40è aniversari de la seva mort al llit: Francisco Franco Bahamonde, i els seus companys de cop d’estat. En efecte, des de temps immemorial, les guerres les feien els soldats. Guiats per comandaments sovint a resguard, eren els militars els que morien a les batalles. Després, quan aquestes es decantaven per un bàndol o altre, sí que es procedia al terror amb els civils. S’entrava, se saquejava, violava, i el que fes falta. Era, per dir-ho així, un dret del guanyador.

NENA GUERRA CIVILAh! Però arribà una fornada de militars africanistes, habituats a veure degollacions i salvatjades, i se’ls acudí la gran idea: “si els soldats, a les trinxeres, estan patint per les seves mares, esposes, fills, no lluitaran amb la mateixa força”, i així començaren els bombardejos de Guernika, Barcelona i, no cal dir-ho: Madrid. Ja no era la criminal acció de Badajoz, on es metrallà a milers de persones, els vençuts, a la plaça de braus. Es tractava d’atemorir la població civil allunyada del camp de batalla, abans de decidir-se. Aquesta filosofia culminà amb els bombardejos, primer de Londres pels nazis, i després de Berlín, Dresden, i sobretot Hiroshima i Nagasaki. Per forçar la rendició, ja no es tractava de vèncer un exèrcit, sinó d’esclafar una població innocent.

Però cal recordar qui i on es posà aquesta filosofia criminal en relleu (de salvatjades n’hi havia hagut sempre), i per això res millor que llegir les paraules del general Emilio Mola, a la seva “Instrucción Reservada nº 5” de 19 de juliol de 1936: “Es necesario crear una atmósfera de terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todo el que no piense como nosotros. Tenemos que causar una gran impresión, todo aquel que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado”.

I per reblar aquest sentiment, us deixo un VÍDEO on es veu la consideració que tenia un altre general envers les dones republicanes, el general Queipo de Llano.

Sí, molts som ara París, però no oblidem a aquells que col•laboraren a fer germinar la llavor que ara ens intoxica.

muerto_bombardeo

 

About: antoni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.