HOMENATGE A MANUEL AZAÑA

Azaña a l'exili, a Pyla s/mer, ele 1939
Azaña a l’exili, a Pyla s/mer, el 1939

Tal dia com avui, 3 de novembre de 1940, a les 11:15 de la nit, moria a Montauban qui havia estat President de la República Espanyola, don Manuel Azaña, perseguit pels franquistes i els agents de Vichy, que volien portar-lo a Espanya per ajusticiar-lo.
Quin homenatge podem fer a aquest home íntegre? Potser citar una de les seves memorables frases: “Mi temor más fuerte no es que la República se hunda, sino que se envilezca…. ¿Estoy obligado a acomodarme con la zafiedad, con la politiquería, con las ruines intenciones de las gentes que conciben el presente y el porvenir de España según les dicta el interés personal y la preparación de caciques o la ambición de serlo?” Cap un diagnòstic més encertat sobre la situació espanyola i catalana actual?
Per part meva, em permeto oferir-vos un petit fragment de la meva novel•la Campo de esperanza (Premi Film-Història. 2008, de la UB), on es reflecteixen els moments de la mort i enterro del President. Es tracta d’una versió novel•lada, on excepte la parella protagonista, tots són personatges reals, fins i tot el capellà organista, mossèn Josep Ma. Llorens, autor de llibre “L’Església contra la República Espanyola”.

El dia 5 de novembre, el diari The Times, de l’Anglaterra que va ofegar la República amb la No-Intervenció, el qualificava de: “A man of high ideals, noble intentions and great force“. A la tomba del cementiri de Montauban, hi diu simplement: MANUEL AZAÑA 1880.1940. Descansi en pau.

About: antoni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.