HI HA ALGUN EMPRESARI A BORD?

El president de la CEOE, Joan Rosell, va escriure a la prehistòria,  “calen 80.000 nous empresaris per crear 800.000 nous llocs de treball”[1] . Ara, hauria de dir que en calen 400.000. Resulta que no hi ha places d’assalariats, però es demana que la gent esdevingui empresari. Aquesta voluntat de renovació, és un reconeixement que l’atur és, almenys en part, culpa dels empresaris actuals?

Però qui és empresari? El que és agosarat, creatiu, i genera llocs de treball. Molt bé, però, i els altres? Quan en Jordi Pujol, en una conferència recent, demanava la implicació d’aquests per sortir de la crisi, a qui es dirigia? Als “llogats” (ell propi Rosell, assalariat estratosfèric, des de Juguetes Congost SA, fins a Caixabanc, passant per elèctriques, ciments i altres companyies)? Als “amos” de les empreses? Als autònoms amb un parell d’empleats? A qui s’ha quedat a l’atur i amb la indemnització (de l’època en que encara tenien un mínim de substància) ha agafat un bar en traspàs?

Si una empresa cotitza a borsa (Telefònica, per exemple) qui són els amos? Quins els empresaris? Trec aquest exemple, perquè els “empresaris” que en un any de grans beneficis han decidit eliminar un 20% de la plantilla (no hi fa res que diguin que la despesa la paguen ells, cosa que està per veure), és perquè no havien fet bé la seva feina de planificació quan els varen contractar. Aquesta manca de previsió, els invalidaria com a “empresaris”?

I aquells que tenen suficients accions com per anar vivint del “cuponet” de les grans empreses del Ibex35 (Telefònica per exemple), d’alguna manera en són amos parcials, però són empresaris? O el factòtum de Sacyr, que amb els cales que no hi ha, però que els bancs a ell si deixen, vol agafar el control de Repsol i guanyar un fotral de diners: és un empresari? Crea llocs de treball? Genera riquesa (a part de la seva)?

I aquells (a Catalunya n’hi ha a grapats) que tenien una fàbrica i que, a l’època del boom, va optar per vendre-la a capital estranger i invertir en promocions de xalets adossats, esperant especular més i més?

L’Informe anual del Global Entrepreneurship Monitor, ens diu que la crisi frena el crèdit però genera empreses més sòlides. Afegiria: Allunya l’espavilat i l’especulador. Una mostra és que les augmenten les empreses de component tecnològic, i n’hi ha més que s’orienten a l’exportació. I això les fa més sòlides durables. A veure si qui feia nosa eren els bancs i la seva cobdícia que fomentava irresponsabilitat a l’hora d’invertir?

Una altra dada de l’informe esmentat és que el 7,5% dels adults catalans són potencialment emprenedors, percentatge que quasi dobla el de l’any anterior. Molt bé, dades positives. Però, i dels d’abans?

Els petits “empresaris”, i els autònoms, estan patint una crisi molt greu. Fins i tot algú esmenta que creixen els suïcidis. Sobretot degut a la manca de ètica d’unes administracions que han agafat el vici de pagar a terminis inaguantables per als petits. Però de quina manera la pateixen els altres?

A moltes de les grans empreses que ara estan acomiadant gent compulsivament, a la espera que amb el PP i les seves lleis laborals, puguin contractar a meitat de preu i amb fàcil rescissió, els seus directius (també anomenats empresaris) assumeixen la crisi com l’haver de passar patrimoni d’una societat a una altra, canviar-ne la titularitat i altres truquets habituals, feina que els requereix un cert esforç. Però no tindran risc de passar gana, conservaran la casa a la Cerdanya i aniran cada any de vacances intercontinentals. El cupo d’aquests empresaris ja el tenim cobert.

De quin tipus els necessitem els futurs empresaris que han de fer gran el país? Necessitem més Díaz Ferran? . Els “empresaris com els de NovacaixaGalicia o la CAM? Els de Cros que ens van emmetzinar el riu Ebre? Els de multinacionals estrangeres que marxen si no els subvencionen? Hi haurà algun dia un sedàs que vagi eliminant els ineptes, els frívols somiatruites, els tramposos?

Quina crisi estan passant els detentors de les SICAV? A què es deu que les vendes de “berlines de representació” i les de iots de gama alta augmentin sensiblement, mentre les de cotxes normals baixen? Això no és ser empresari. És simplement haver nascut amb la flor al cul. Si us plau, quan empenyem la gent a fer-se empresari, pensem-ho dues vegades.  Altrament, només engreixarem la gent desil·lusionada, colgada fins el coll de deutes amb aquests bancs tan ben portats per alguns dels “empresaris” de tota la vida.

Ser “empresari” és una feina molt delicada, que no tots el que se’n diuen saben fer, encara que cobrin per això.