DINAR DEL 15M

(Petit homenatge a tant esforç)

He anat una estona a la Plaça Catalunya. Per veure. Per pensar. I el primer que m’ha vingut al cap és una escudella. Què passa amb aquesta menja tan nostrada? Doncs que quan s’hi posa foc a l’olla, els ingredients que hi ha a dins comencen a bullir. I van escampant aromes i vapors. Després, es trauran per separat els cigrons, la col, la carn de vedella, el pollastre, la pilota… I segons el comensal, menjarà una cosa o altra. A l’olla quedaran els ossos, retalls d’api, i altres residus que es llençaran, però que fins i tot ells han donat ja el seu suc.

El 15M, va ser una reacció al foc que el gran capital va posar-nos sota el cul. I va començar a bullir. I després d’un procés sinèrgic en que uns varen donar substància i alhora es van impregnar de l’aroma dels altres, es van anar repartint. Contra desnonaments, iaio flautes, banca ètica (sí, també pot existir encara que no ho sembli!), accions als barris més o menys puntuals, ocupacions de CAPs, manifestacions per reivindicar un ensenyament de qualitat, i tants d’altres. No tots són nascuts directament de les places de fa un any, però sí que aquell àpat va encetar i va nodrir moltes iniciatives posteriors i va deixondir molts esperits inquiets.

També, d’acord, hi sortiren els ossos: alguns brètols, i fins i tot infiltrats. Però el sabor i l’aroma va quedar, i va anar impregnant els vestits i el pensament de molts dels polítics i gent que primer que s’ho miraven amb una rialleta de suficiència; fins i tot de molts de bona fe i poca empenta.

Imagineu que el 16M agafem aquest suc tan nutritiu i hi afegim pasta? Bon profit!

About: acistero


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.