ELOGI DE LA CARN D’ELEFANT
Un dels paràmetres per mesurar el valor d’un assalariat és constatar com fa la seva feina, fins a quin punt és útil a l’empresa o a la societat.
Ara la monarquia ha optat per esdevenir translúcida, anunciant els sous de les esposes, que se suposa que compleixen. Bé, però com es justifiquen els vora de 8 milions d’euros –els declarats- que costa el conjunt?
Donat que els espanyols, ni els catalans, acostumem a menjar carn d’elefant, es pot deduir que aquest és el cost de la funció de Cap d’Estat.
Reculem vuitanta anys. Durant el bienni negre (ara en diríem blau?), regnava el clientelisme, el favoritisme, el nepotisme… més o menys com ara, els testos s’assemblen a les olles. Tot fomentat per un govern –coalició de dreta i extrema dreta pro-feixista- que s’afanyava a retallar els avenços assolits durant els dos anys de República. No hi havia res que no es conegués, res que sorprengués, com ara tampoc ens estranya (encara que sí indigna) el que passa, tant a Madrid, València, Andalusia, Galícia o Catalunya. Ah!, però va esclatar un escàndol! Us sona?
Tot fomentat per un govern que s’afanyava a retallar els avenços assolits
Encara que comparat amb l’allau Gurtel-Bárcenas-comptes B i altres manipulacions sapastres l’estraperlo era un tema molt més puntual, provocà la dimissió de qui aleshores era el cap del Govern (ah!, hem anat a pitjor!), deixant el pas franc a que accedís al poder el filo-feixista Gil-Robles. 
Però va sorgir la figura del Cap de l’Estat (el president de la República), home de dretes, de profund catolicisme, però també home íntegre i amb principis. I davant el risc d’entregar legalment (com havia passat a Itàlia primer i a Alemanya després) el poder a un declarat partidari del feixisme (“El Jefe” havia declarat que volia acabar completament amb el règim parlamentari i passar a una Constitució de tipus corporativista), actuà en consciència i convocà eleccions. L’enrabiada que les dretes agafaren fou tal, que pocs mesos després esclatava la guerra civil. Però el que s’ha de remarcar aquí és l’actitud ètica i valenta d’un home íntegre que, sent de dretes, no va voler cedir el país als depredadors.
I tornem al dia d’avui. Recomano menjar carn d’elefant, única manera de recuperar una minsa part del que ens costa l’actual Cap de l’Estat.
Article relacionat: 14 d’abril, Monarca o President (comparació a les Constitucions)
