Els mateixos dies en que el Cercle d’Economia es reuneix amb gran parafernàlia i convidats de renom, llegeixo en l’interessantíssim bloc d’Armak de Odelot la composició i trajectòria de les 70 famílies més riques d’Espanya, i focalitzo l’atenció en les que esmenta de Catalunya. Possiblement no hi són tots els que ho són, encara que
Read More »
Amb el seu somriure sardònic i mefistofèlic, el govern ens anuncia noves retallades, començant per la Dependència, ja a nivells mínims. Després, manifesten (i els mitjans favorables o escampen) que aquesta és la única via cap el creixement (s’entén el de bancs i grans empreses): retallar el subsidi d’uns pocs centenars d’euros a paraplègics, afectats
Read More »
Pas a pas; fitxa a fitxa; salt de balcó en salt de balcó; polvet a polvet, les nostres autoritats fan mans i mànigues (elements importants en els prestidigitadors) per dissenyar una nova Espanya, i una nova Catalunya (en això es coincideix i fins i tot es competeix, malgrat les aparents divergències); un nou país que
Read More »
Un valencià farà Barcelona-world a Tarragona. Països catalans? Ara que molts dels polítics que bavejaven per Eurovegas, amb el senyal del dòlar als ulls talment una de les delides màquines escurabutxaques, comencen a baixar veles i intenten sortir-ne com poden, recordo una anècdota on a la reculada es fa tan o més el ridícul que
Read More »
Veus de segona fila, carn de canó, amagades darrere l’espantall de l’atur, proclamen que perquè aquest deixi de fer por, ens hem de posar en mans d’Eurovegas. Què útil és l’atur per fer passar bou per bèstia grossa! Sobretot si s’hi afegeix el demagògic càlcul dels hipotètics guanys del projecte, sense posar-hi al costat els
Read More »
(versión en castellano) He fet diversos articles sobre la pressa per passar diner públic a butxaques privades. No sempre la dreta més rància estarà al poder, i cal aprofitar l’avinentesa, sobretot recolzada per la debilitat d’uns socialistes que deambulen com un pollastre amb el cap tallat. Segueixo amb el tema, ara de caire local. A
Read More »
(versión en castellano) Estem de rebaixes. Cada cop es veu més clar l’espoli. L’únic dubte que tinc és si amb la seva ineptitud manifesta, no s’hauran passat de velocitat i ara no hi ha qui pari el procés. El que ara comentaré serveix igual (ja que estan gestionades per cosins germans) tant per Espanya
Read More »
Davant l’afany depredador dels governs, sorgeixen dues preguntes: Per què van a esgarrapar diners on menys n’hi ha? I com a conseqüència: què faran quan ja no surti més suc? He pensat que la patètica situació política em permetria pouar una mica en la història, objectiu d’aquest bloc. Què s’ha fet històricament a Espanya en
Read More »
La meva traducció de fragments d’un discurs d’E. Berlinguer de 1977 ha tingut una notable acceptació. L’austeritat com a única via per sortir de l’atzucac en el que els malbaratadors ens han ficat. El govern utilitza també aquesta paraula, cosa que veient com estem i com gestionen la crisi, sembla més un insult a la
Read More »
He decidit seguir les instruccions del PP, de CiU, de la CEOE, la Troika o de la mare que els va parir. No sé si per por o per patriotisme, però avui he decidit augmentar la meva productivitat. No m’importa seguir les directrius de la dreta si és per a bé. Sóc –què sóc? Assalariat,
Read More »
Ahir vaig posar una piulada que, sobre l’afer Spainair, citava el refrany: “No hi han mals negocis, sinó negocis mal portats”. Al minut, vaig rebre una resposta que deia, més o menys: “Només et falta dir: Viva España!”. La fallida de la companyia es deu, segons es vol fer creure, única i exclusivament a la
Read More »
A la Índia, els intocables són pobres. Aquí, els que són intocables són els rics. Fa uns dies, uns pocs dies, als directius de la CAM o de Caixa Penedès, se’ls considerava empresaris, d’aquells que comparteixen copets a l’espatlla amb Rosell i companyia. Ara, els podem anomenar, també, rics. Però és aquesta la seva definició?
Read More »
No és una crisi. És un negoci, un negoci brut. Després d’una cursa especulativa digna de la Conquesta de l’Oest, els pocs que hi guanyaven no aconseguien sadollar les seves ànsies i l’endeutament dels menys hàbils (la majoria) posava en risc el flux de beneficis dels primers. “¿On hi haurà més diner per fer-nos amb
Read More »
El senyor Rosell manifesta el PÀNIC que els empresaris tenen a l’hora de contractar, tot demanant un any exempció en el pagament d’indemnitzacions per acomiadament, entre altres bajanades. La pregunta del milió és: Què senten els empleats al treballar a les ordres de personatges com Díaz Ferrán o Ruiz Mateos, entre d’altres? Posem un exemple,
Read More »