BEATUS ILLE (cat)

Esglesia 1Ens diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: “Beatificació”: Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament”. I també: “Màrtir”: Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist.
Bé, ara que sabem de què parlem, voldria comentar la cerimònia en la qual, a Tarragona, 522 màrtirs seran anomenats beats (http://www.beatificacion2013.com/). És realment sorprenent la quantitat de persones que es fan coincidir en ambdues definicions. Si anem a la majoria de diccionaris, trobarem també que, per extensió, el terme màrtir s’aplica a qui mor o pateix en defensa d’altres causes o creences.
Les barbaritats que es cometeren al bàndol republicà, com l’assassinat de nombrosos religiosos, foren majoritàriament al començament de la guerra, quan el cop d’estat il•legal (i amb el recolzament de l’Església) creà una crisi i un buit en el poder governamental. I fou patent que el que els assassins volien a l’eliminar-los era esborrar, també i per sobre de tot, les seves causes. Excepte casos particulars, no era mossèn Pere o fra Pau el que els assassins volien massacrar, era la causa que ells havien fet créixer, consolidar-se i penetrar en el més profund de les classes desfavorides: la resignació, l’obediència servil, amb les amenaces del pecat, l’infern i la marginació social; la connivència amb els cacics locals; el control de l’ensenyament, la riquesa ostentosa de les jerarquies. La situació a Espanya i a Europa s’havia portat per part de les classes dirigents i dels polítics curts de volada a un punt de no retorn, a un “o tu o jo”, on l’única sortida era l’eliminació del contrincant, i les brutalitats s’estengueren per tot el continent. Però si passem a un parell d’anys després, també Franco, amb el mateix plantejament, va voler esborrar una idea, un model de societat: l’educació igual i lliure, l’esperit crític, la dignitat de l’home per sobre de pertinences i honors socials. No seria un altre tipus de “beatificació” el reconeixement per part de les autoritats competents (és un dir), del “martiri” de tants i tants mestres, intel•lectuals, polítics o simplement gent com nosaltres, que foren assassinats per haver mostrat en algun moment de la seva vida una adhesió a la causa republicana? No en trobaríem més de 500 entre les més de 100.000 massacrats per en Franco a la postguerra?
Sobta molt la presència del President de la Generalitat en un acte tan esbiaixat, mentre ha reduït a la misèria i a l’anècdota la memòria històrica. Un dels seus predecessors, Lluís Companys, possiblement no va ser un model de gestió política, amb actuacions més aviat sapastres, però va ser, sens cap mena de dubte, un màrtir. El senyor Artur Mas, pel que es veu, no coincideix en la segona característica, i ofèn la memòria de qui no ha vist anul•lat el seu injust i prefixat judici, assistint a un acte unilateral.
No defenso ni molt menys el que se’ls va fer als 522; ni tampoc ho justifico. Es tractà de crims abjectes. Uns i altres. Però si mirem les biografies de molts d’ells, en podrem treure la conclusió que foren víctimes de les circumstàncies (no fugiren a temps, o no trobaren amagatall com molts dels seus bisbes) i, sobretot, de la política i la gestió de l’Església durant molt temps. No era la fe en Crist el que volien matar els assassins; volien derrocar un dels pilars més consistents de la societat corrupta i injusta que estaven patint. I de la defensa d’aquella fe, l’Església no en féu virtut sinó pecat en utilitzar-la en favor dels poderosos més arrogants. Com deia Unamuno (citat per Mossèn Josep Ma Llorens, al seu “L’Església contra la República espanyola”): “Per a ells (l’oligarquía i l’aristocràcia), la religió no és quelcom per a consolar el poble, sinó allò que en diuen un fre per a contenir les masses, un mètode per a conservar l’ordre de llurs negocis”. I el fre es va esbotzar.
Més o menys com ara, quan s’aprofita una situació política de prepotència de la dreta radical (assistent a la cerimònia) per fer un acte que només servirà per reforçar el convenciment dels seus fidels en la bondat de les decisions que aquesta està prenent en detriment de la majoria dels ciutadans.

About: antoni


One thought on “BEATUS ILLE (cat)”

  1. jo no m’explico com es posible que en ple sigle 22 hi pugui haber gent que cregui en deu nomes veien el que fa l’esglesia es per morirse de fastic i els mes febles com nens dones encare mes quina vergonya!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.